Felip VI ha instat a sumar esforços per a armar un sistema de ciència i tecnologia potent i productiu, capaç de reduir vulnerabilitats i atraure l’interés de socis comercials. Ho ha subratllat durant la cerimònia de lliurament de la trenta-setena edició dels Premis Rei Jaume I 2025 en la Llotja dels Mercaders de València, un acte al qual no ha assistit el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón.
Cooperació i dimensió europea
El monarca ha reivindicat la cooperació com a base del progrés científic: ‘Els grans assoliments científics partixen de la cooperació, de les sinergies, del treball en equip’. Ha recordat que, en un món articulat en grans blocs, la Unió Europea permet competir millor i amplificar resultats que individualment serien més lents o fràgils. També ha assenyalat que cada vegada és més freqüent que els grans reconeixements recaiguen en col·laboracions i equips, la qual cosa ha presentat com una prova que el coneixement avança quan es compartixen capacitats.
Felip VI ha alertat d’una conjuntura internacional poc propícia a l’intercanvi científic i ha advertit que eixa incertesa pot desincentivar vocacions o descoratjar suports. Per això, ha apel·lat a mantindre l’obertura i el multilateralisme, citant les paraules de Mario Draghi: ‘construïm la nostra prosperitat sobre l’obertura i el multilateralisme’. En eixe marc, ha defés insistir en xarxes científiques i en la mobilitat entre centres d’I+D+i i empreses per a accelerar la transferència de coneixement i enfortir la competitivitat.
Ha recalcat que la suma d’esforços resulta imprescindible per a armar un sistema de ciència i tecnologia que siga verdaderament productiu, que reduïsca dependències i que faça a Espanya més atractiva per a la inversió i la col·laboració. ‘La dimensió europea és fonamental‘, ha remarcat, perquè la Unió permet tancar la bretxa d’innovació amb la Xina i els Estats Units i posicionar projectes comuns amb massa crítica suficient.
Reconstrucció i compromís amb el talent
Durant la seua intervenció, el Rei ha començat amb un record als afectats per la dana del passat any: ‘La reconstrucció avança encara que mai suficientment ràpid’. Ha reconegut que, malgrat l’avanç, hi ha pèrdues irreparables i que moltes persones conviuen encara amb efectes materials i emocionals. Ha assegurat que cada vegada que ha tornat a la Comunitat ha volgut traslladar proximitat i suport: els afectats seguixen molt presents i queda molt per fer.
El monarca ha posat com a exemple els Premis Rei Jaume I, que al seu juí conviden a reflexionar sobre el deute amb els qui obrin nous horitzons al coneixement, al creixement i al benestar, i envien un potent missatge d’optimisme en un moment en què es necessita. Ha defés la formació contínua com a hàbit imprescindible en ciència, evocant la sentència atribuïda a Aristòtil: ‘l’excel·lència no és un acte, sinó un hàbit’, i ha animat als qui es plantegen una carrera investigadora a dedicar temps sostingut a l’aprenentatge.
Felip VI ha entregat els guardons als premiats d’enguany: José Luis Mascareñas (Investigació Bàsica); Jan Eeckhout (Economia); Nuria López-Bigas (Investigació Biomèdica); Victoria Reyes (Protecció Medi Ambient); María Jesús Vicent (Noves Tecnologies); Damià Tormo (Revelació Empresarial); i Silvia de Sanjosé (Investigació Clínica i Salut Pública). Ha destacat que este elenc resumix l’esperit d’obertura i col·laboració consubstancial a la ciència, a l’acadèmia i a l’empresa, i ha subratllat la importància de comprometre’s amb la formació dels jóvens.
Els Premis Rei Jaume I estan dotats amb 100.000 euros en cada una de les seues set categories i compten amb un jurat integrat per vint premis Nobel. Una part del premi ha de reinvertir-se en les pròpies investigacions i en l’emprenedoria, una condició que ha sigut presentada com a palanca directa per al retorn social del coneixement.
