L’estigma social i la incertesa sobre el futur, obstacles per als joves amb problemes de salut mental

L’estudi ‘Estat de la salut mental de la joventut valenciana’ alerta sobre l’augment “preocupant” de les conductes suïcides i de la “sobremedicalització” de les persones joves

Salut Mental

La infravaloració i incomprensió de les persones adultes, l’estigma social i la incertesa sobre el futur són els principals obstacles que enfronten les persones joves amb problemes de salut mental, segons revela l’estudi ‘Estat de la salut mental de la joventut valenciana’, presentat aquest dimecres pel Consell Valencià de la Joventut (CVJ) i l’Institut Valencià de la Joventut.

Les persones joves consideren que la percepció que tenen les generacions adultes sobre la salut mental està més estigmatitzada i que moltes d’elles resten importància als problemes psicològics quan una persona jove demana ajuda. Així, l’adultcentrisme, juntament amb l’estigma social i les males condicions socioeconòmiques de la joventut, dificulta que una persona jove amb malalties mentals puga recuperar-se.

La salut mental ha sigut, i encara és, un tema tabú. Ens han ensenyat des de ben menudes que aquesta part de la nostra vida és viu en privat. Però la joventut fa temps que vam dir prou. Som una generació que estem portant endavant una revolució, la revolució de les emocions i els sentiments”, ha afirmat la presidenta del CVJ, Cristina Martínez.

Quasi el 81% de la joventut valenciana afirma haver patit estrés en algun moment de la seua vida i més del 73%, ansietat, encara que sols un 11% estaria disposada a demanar ajuda professional en el primer dels casos i un 19% en el segon.

La infravaloració de la problemàtica genera una baixa i insuficient inversió, que es materialitza en un sistema sanitari i una societat que no estan preparades per a donar resposta”, ha denunciat la presidenta del CVJ. A més, Martínez alerta sobre l’augment “preocupant” de les conductes suïcides i de la “sobremedicalització” de les persones joves.

Problemes més freqüents i origen multicausal

Les problemàtiques més freqüents entre les persones joves són l’estrés, l’ansietat, la depressió, problemes d’autoestima, els trastorns de la conducta alimentària i les addiccions a substàncies estupefaents i alcohol i al joc en línia.

L’estudi assenyala la inestabilitat econòmica i laboral, la impossibilitat de complir els cànons de bellesa i un ideal de projecte de vida, la pèrdua d’éssers estimats, ruptures amoroses, manca d’habilitats i competències emocionals, l’estudi i les restriccions socials durant la pandèmia com les principals causes dels problemes mentals entre la joventut.

La majoria de les persones joves considera que no estan capacitades per a enfrontar diverses situacions perquè no se’ls han donat les habilitats emocionals suficients per a fer-ho”, ha explicat Martínez, qui demana “integrar de forma transversal la gestió de les emocions en l’educació formal i complementar-la amb l’educació no formal”.

L’objectiu d’aquest treball d’investigació és elaborar un mapa general de l’estat de la salut mental de les persones joves valencianes, així com conéixer els discursos al voltant de la matèria i identificar els problemes associats i les necessitats no cobertes. Al mateix temps, es pretén estudiar l’impacte de la crisi social, econòmica, laboral i sanitària provocada per la pandèmia en el benestar emocional de les persones menors de 30 anys.

Demandes socials i sanitàries

Entre les propostes recollides a l’estudi per a millorar la situació emocional de la joventut destaquen incorporar la salut mental en l’agenda política, invertir en recursos i personal per a l’atenció de la salut mental tant en el sistema sanitari com en l’educatiu, donar a conéixer els recursos de salut mental accessibles a la ciutadania i crear grups de suport entre iguals.

Per la seua part, les persones expertes demanen més inversió i investigació en la matèria, així com augmentar el nombre de professionals de la psicologia en el sistema sanitari i incorporar la figura del psicòleg de capçalera en Atenció Primària per a la detecció i prevenció de casos. A més, destaquen la importància d’impulsar campanyes periòdiques de sensibilització sobre benestar emocional i prevenció del suïcidi.

L’estudi, que combina diferents tècniques de recerca quantitativa i qualitativa, compta amb una enquesta a 650 persones joves de la Comunitat Valenciana, tres focus groups a persones joves per trams d’edat (15-17 anys, 18-23 anys i 24-30 anys), set entrevistes individuals semiestructurades i una entrevista grupal a persones joves diagnosticades amb algun trastorn o problema de salut mental. A més, inclou nou entrevistes individuals semiestructurades a persones expertes en joventut i salut mental tant de l’àmbit polític com del social i sanitari.