Les divisions territorials estan al servici de l’administració política i, per tant, responen a la ideologia o corrent que impera en el moment. Els grans moviments polítics i ideològics han buscat plasmar la seua manera de regir en la mentalitat de la societat que governen també en un terreny físic, emmarcant-los en unes divisions geogràfiques abstractes i arbitràries.
Dit açò, potser el canvi polític més fort que hi ha hagut en la modernitat ha sigut la implantació de l’estat liberal. Este procés durà, pràcticament, un segle i, en Espanya, l’iniciem amb la resistència cívica representada per les Corts de Cadis. Amb la finalitat reformista liberal es va concebre un nou estat que, com no, havia de tindre la seua plasmació territorial. L’arribada al tron de Ferran VII suposà la cancel·lació de les reformes gaditanes, establint novament un règim absolutista i paralitzant les tendències de reforma territorial fins al conegut com trienni liberal.
[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]
La divisió territorial ja va experimentar un intent de reforma amb l’ocupació napoleònica i el govern de Josep I també assignà una nova distribució en la que Xàtiva encapçalava una de les dos sotsprefectures d’Alacant. Com vegem, s’acomplix el que hem dit abans, i és més, les Corts de Cadis també feren la seua proposta territorial, en la qual Xàtiva no encapçalava departament. Però totes eixes mesures van ser anul·lades per Ferran VII en 1814.
L’alçament del general Riego en Cabezas de San Juan (Andalusia) donà pas a tres anys de govern constitucionalista, període en el que es tornà a reprendre la qüestió territorial. El dia 27 de març de 1821, el diputat xativí en Cadis, Joaquim Llorenç Villanueva remet una missiva dirigida a l’Ajuntament de Xàtiva explicant que, havent-se presentat en les Corts la divisió del territori espanyol, s’oferia a preparar una representació per a demanar la creació de la nova província de Xàtiva, argumentant raons d’utilitat i conveniència, triant com a model de limitació del territori el proposat per a l’erecció de la diòcesi.
D’eixa manera, en 1822 s’aplicà la divisió provincial a on Xàtiva ja en tenia una pròpia. La Diputació de Xàtiva funcionà des del 23 de maig de 1822 fins a octubre de 1823 i s’encarregava del govern de les províncies amb competències polítiques –organització i implantació de la xarxa d’ajuntaments–, econòmiques i fiscals –gestió d’impostos i del pòsit municipal–; foment d’infraestructures i obres públiques; socials –creació d’establiments de beneficència–, etc. Però, la seua vida coincidí amb la reacció absolutista, pel que les seues gestions se centraren en la defensa i auxili militar, configurant-se com la Junta Auxiliar de Defensa Nacional.
La tardor de 1822, l’oposició liberal començà a organitzar-se militarment i va integrar partides armades. L’organització del moviment reaccionari estava, en última instància, organitzada pel mateix Ferran VII. L’ambient de violència anà en augment i explotà en conflicte obert amb l’arribada de l’exèrcit francés dit «els cent mil fills de Sant Lluís». La guerra que es desplegà en els següents mesos va estar des d’un primer moment declinada cap als absolutistes i, per això, les autoritats liberals es vegeren obligades a fugir. Entre elles ho feren les de la Diputació de Xàtiva, que començaren el seu exili en enterar-se que les tropes reialistes havien atacat Alzira. Eixe exili els dugué a Agres, Banyeres, Alcoi, la Font de la Figuera, Villena, Alacant i, finalment, Cartagena, a on dissolgueren la institució. La Diputació de Xàtiva ja no tornà, i no tingué forma en la divisió territorial de Javier de Burgos de 1833.
L’ordenació del territori és un dels elements bàsics de l’acció de governar. Qualsevol sistema, societat, civilització o grup s’esforça per a gestionar el seu entorn –tant físic com humà– de la manera més profitosa possible. Per això, el que hi ha darrere de les diputacions, províncies, comarques, i altres, és la plasmació d’una forma de govern, una ideologia. La Diputació de Xàtiva i el mateix nom de Xàtiva, caigueren dins de l’etiqueta de ‘mesures liberals’ i, per tant, contràries i perilloses a la ideologia absolutista.
A pesar de tot, l’etapa provincial encara residix en la memòria col·lectiva de la ciutat i és motiu de prestigi social i històric, i utilitzada pels seus habitants per a posicionar-la simbòlicament com una de les principals ciutats valencianes, compensant el seu posicionament econòmic front a les altres. Per últim, cal reconéixer que eixe event històric també està present a la construcció identitària de Xàtiva cap de les comarques centrals valencianes.
