Luis Roldán, l’home que va enganyar a tot un país

L'exdirector de la Guàrdia Civil va robar 10,2 milions d'euros que segueixen sense aparéixer


Luis Roldán, va ser director general de la Guàrdia Civil entre 1986 i 1993, i segurament la persona que més mal ha fet al cos.

Roldán va tindre una fulgurant carrera política amb el PSOE que ell mateix va destrossar amb el saqueig dels fons reservats del Ministeri de l’Interior, el seu engany al Govern i fugida per mig món, la posterior captura rocambolesca a Tailàndia i el seu pas per presó, després de ser condemnat a 31 anys de presó per malversació, suborn, estafa i falsificació contra la Hisenda Pública.

El cas de Luis Roldán, portat al cinema, va provocar un formidable escàndol que va contribuir a acabar amb els mandats socialistes de Felipe González. En 2010, quan Roldán va eixir de la presó, es mantenia el misteri del parador del botí que va aconseguir saquejant les arques de l’Estat, valorat llavors en uns 14 milions d’euros.

El cas de corrupció que va portar el seu cognom va esclatar en 1993, després que ‘Diario 16’ publicara que Roldán era amo d’almenys una desena de pisos i xalets per tota Espanya i que disposava d’una societat secreta al seu nom anomenada Europe Capital SL, que administrava  aquest patrimoni immobiliari.

La investigació revelava també que no era ni enginyer ni economista, com presumia en el seu historial acadèmic. Ja en aqueixes dates es va saber que tenia, entre altres propietats,  dos mansions a París i Sant Bartolomé (Antilles franceses), valorades en uns 3,7 milions d’euros.

El 29 d’abril de 1994, Luis Roldán fuig d’Espanya, s’amaga a París amb l’ajuda de l’exagente de l’espionatge Francisco Paesa.

Roldán, va amenaçar als seus excompanys del Govern i del PSOE amb frases del següent tenor: «Tinc dos alternatives, o pegar-me un tir o tirar de la manta […] Quan dic tirar de la manta ho dic amb totes les conseqüències […] No m’enganyaran com a Amedo; si vaig a la presó, no aniré jo només […] Cada pal haurà d’aguantar la seua vela».

Darrere d’aquelles amenaces estaven, entre altres casos, el repartiment milionari que la cúpula del Ministeri de l’Interior va fer dels fons reservats en el seu propi benefici, la guerra bruta contra ETA, el segrest de terroristes i altres assumptes de les clavegueres de l’Estat.

Abans, el 3 de desembre de 1993, el Govern havia destituït a Roldán (després de defensar-lo durant mesos) malgrat que la Fiscalia General de l’Estat havia assegurat que no hi havia res a investigar sobre les activitats del fins a aqueix moment director general de la Guàrdia Civil. La jutgessa Ana Ferrer i la comissió d’investigació del Congrés, en canvi, van veure tota classe de delictes en l’actuació de Roldán.

La comissió d’investigació va arrossegar definitivament la fama de Roldán, o la que llavors li quedava. Es va calcular que havia sostret 106 milions de pessetes, la moneda espanyola de llavors (uns 600.000 euros al canvi d’aquelles dates) dels fons reservats de l’institut armat; va adjudicar obres de casernes a dit a canvi de comissions que anaven a la seua butxaca; va cobrar milions en comissions il·legals que després va evadir a l’estranger; va ser assenyalat per emportar-se diners de la Impremta-Escola de l’Associació Pro Orfes de la Guàrdia Civil (77,5 milions de pessetes en el trienni 1991-1993, un cas que no va ser provat judicialment); va cobrar dietes de més en viatges…

El 28 de febrer de 1995, després d’11 mesos de fugida, l’exdirector de la Guàrdia Civil torna a Espanya, detingut i ingressa a la presó.

El 26 de febrer de 1998 Roldán és condemnat per l’Audiència Nacional a 27 anys pels delictes de malversació, suborn, estafa i falsificació contra la Hisenda Pública. El Tribunal Suprem eleva la pena a 31 anys el desembre de 1999. 

El març de 2010, Roldán va eixir de la presó de Zuera (Saragossa) després de passar 15 anys empresonat.

Per a llavors, els jutges només havien pogut recuperar 1,6 milions d’euros amb l’embargament de comptes corrents i la subhasta d’algunes de les seues propietats intervingudes a Espanya, 6 dels seus 15 pisos, una quantitat que només representa el 8,7% dels 19 milions d’euros que devia a l’Estat.

El gruix de la seua fortuna, equivalent a 10 milions d’euros de l’any 1993, es troba amagat en un territori ignot i en lloc segur.

El que és clar és que després de la mort de Roldán mai es podrà saber on estan els 10,3 milions d’euros que van eixir d’Espanya i mai es van trobar.


ÚLTIMES NOTÍCIES