És possible frenar l’avanç de la bugada del volcà?

Autoritats del Govern de Canàries van informar que les explosions s’han intensificat, per la qual cosa s’han ordenat més evacuacions. Companyies aèries han suspés els seus vols amb l’illa.

<

>

No es resignen del tot

Ningú pot parar un volcà, les característiques de la seua erupció impedeixen qualsevol defensa o contraatac dels humans per a intentar frenar el desastre o manejar el seu efecte. No es pot evitar que aparega, no es pot evitar que continue llançant lava i gasos, només queda deixar-li pas i esperar a veure les conseqüències. Però a la Palma, com en moltes altres zones que han viscut el rugit d’una d’estes muntanyes de lava, no es volen resignar del tot. Aprofitant l’aturada del seu avanç en la seua bugada principal, ara treballen a preu fet per a intentar desviar o frenar, encara que siga un poc, l’avanç imparable de la bugada. Però serveix d’alguna cosa? Això diuen experts i casos anteriors.

Idea llançada pels Bombers de Gran Canària

La idea a l’illa, llançada pel cos de Bombers de Gran Canària que treballa en la zona, neix aprofitant els comentaris d’alguns vulcanòlegs i les experiències d’altres esdeveniments semblants, però no és gens senzill. Passa, segons expliquen, per crear un mur de sorra i pedra que servesca com a contenció i fins a usar blocs de formigó per a ajudar en la tasca. «Per intentar-ho que no quede» és el lema que estan utilitzant per a defensar esta acció, però la idea no agrada a tots els experts. El pla que coordina les actuacions l’ha aprovat, no obstant això l’alt cost d’esta acció i les poquíssimes possibilitats d’èxit fan que molts dubten de la seua idoneïtat. I no és només un debat en este esdeveniment.

Diferents estratègies

El de Cap de Vaca és només l’últim volcà dels punts que han explotat en el món durant segles i han afectat zones poblades. Per això, hi ha experiències de sobres en les quals s’han intentat diferents estratègies per a evitar que el volcà arrase amb tot o, almenys, pal·liar alguna cosa este resultat. Sobretot a partir dels anys 30. Això sí, cap ha arribat a tenir un resultat massa prometedor. De bombardejar les boques del volcà per a intentar obrir noves sortides que moguen la lava en una altra direcció a l’ús d’explosius per a intentar enterrar la bugada. S’ha intentat de tot, però no és senzill i té un gran cost.

<

>

Els problemes d’una operació d’este tipus

Aquí, els mateixos bombers han destacat els problemes d’una operació d’este tipus. S’ha d’usar maquinària pesant, esprémer al màxim este tipus de vehicles i comptar tant amb operadors com amb una quantitat ingent de material. En el cas de la Palma, a més, hi ha carreteres afectades i una orografia peculiar que dificulta encara més l’aprovisionament d’esta mena de recursos. La lava té una altura de fins a 12 metres en alguns punts de la bugada i una amplària de fins a 500, per la qual cosa necessites aixecar una estructura que almenys iguale estes mesures, i cavar rases o el que siga possible per a aguantar el cop d’un magma a més de 1.000 graus i que empeny sense parar. Això sí, tenen un pla clar, i és canalitzar la lava per un sol punt usant els murs.

<

>

Opinió d’experts

Per a experts com el vulcanòleg de l’Il·lustre Col·legi de Geòlegs, José Luis Barrera, és lògic i normal que proven i pensen en mesures, però cal tenir clar que és gairebé impossible aconseguir una cosa important amb això. «S’ha intentat també a Itàlia, a Islàndia o a Hawaii. És complicat perquè el volcà té una força que no pots frenar, però en algunes ocasions sí que s’ha aconseguit desviar alguna cosa o canalitzar una part. Moviments petits i molt concrets, gens exagerat».

Més de 190 hectàrees cobertes per la lava a la Palma

Des que va començar l’erupció, la lava ha cobert més de 190 hectàrees a la Palma, destruint fins al moment 420 edificacions, a més de 15,2 quilòmetres de carreteres.

L’erupció, que va començar a l’illa este diumenge, ha provocat el desallotjament de més de 6.000 persones. No hi ha pèrdues humanes ni ferits.

Últimes notícies

El Fertiberia Port de Sagunt ascendix a Asobal després d’un agònic 18-17 davant Agustins

El Fertiberia Port de Sagunt torna a la Lliga Asobal dos anys després en imposar-se per 18-17 a la Fundació Agustins Alacant en una final igualada marcada per les parades decisives de Dani Martínez.

Els sindicats ultimen un document per a desbloquejar la vaga del professorat

Els sindicats docents STEPV, CCOO i UGT elaboren un document de proposta d'acord per a la Conselleria d'Educació i mantenen les concentracions convocades en plena vaga indefinida del professorat.

Diego López el seu lesiona el lligament creuat i s’acomiada de l’inici de la pròxima temporada

Diego López patix una lesió en el lligament creuat anterior del genoll dret i el València perdrà al seu davanter per a l'inici de la pròxima temporada.

Un tribunal d’Indonèsia dictarà el dilluns sentencia pel naufragi del KM Putri Sakinah

Un tribunal indonesi fixarà este dilluns la sentència contra el capità i el cap de màquines del KM Putri Sakinah, afonat en Komodo, on van morir quatre membres d'una família valenciana i només van sobreviure una mare i la seua filla.

Rescaten a dos persones després de caure el seu cotxe al riu Millars a Vila-real

Dos persones han sigut rescatades del llit del riu Millars a Vila-real després d'eixir-se de la via el seu vehicle en el Camí Vora Riu. Els dos van ser evacuats a l'Hospital de la Plana.

Compromís denuncia més de dos anys de retard en la restauració del tritó de Ponzanelli

Compromís acusa el govern municipal de València de mantindre bloquejada des de fa més de dos anys la restauració del tritó de Ponzanelli i les dos rèpliques previstes.

La biotecnologia obri una nova via per a controlar el cotonet de Sud-àfrica en cítrics

Un estudi de l'IVIA i el IBMCP-CSIC demostra que la tecnologia RNAi pot silenciar gens essencials del cotonet de Sud-àfrica i reduir de manera notable la seua supervivència en cítrics.

La UMH impulsa a Uganda nous ingressos agrícoles amb residus de platanera

La Universitat Miguel Hernández i l'ONG Rafiki Àfrica transformen troncs de platanera en fibra per a artesania, creant una font d'ingressos extra per a més de cent famílies ugandeses.