El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a presó permanent revisable imposada a un home que va assassinar a ganivetades als seus pares i al seu germà el 13 de setembre de 2018 a Alacant.
L’Audiència Provincial d’Alacant, després del veredicte de condemna del jurat, li va condemnar a la pena de 22 ANYS, SIS MESOS I UN DIA DE PRESÓ i accessòria d’inhabilitació absoluta durant el temps de condemna per la mort del germà, a la pena de 21 ANYS DE PRESÓ i accessòria d’inhabilitació absoluta durant el temps de condemna per la mort del seu pare i a la pena de PRESÓ PERMANENT REVISABLE i accessòria d’inhabilitació absoluta durant el temps de condemna per la mort de la seua mare.
L’anterior sentència va ser recorreguda en apel·lació davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de València.
En els fets provats consta que primer va posar fi a la vida del seu germà (de 42 anys) assestant-li múltiples ganivetades en diferents parts del seu cos amb intenció de posar fi a la seua vida, provocant la seua mort a causa de les greus ferides patides. Davant l’atac la víctima es va tancar a la seua habitació, però l’assassí va desmuntar el pany i va acabar accedint posant fi a la seua vida apunyalant-li diverses vegades en el cor, apreciant-se, també, acarnissament.
Tot seguit, va esperar al seu pare de 71 anys, propinant-li múltiples ganivetades que van causar greus lesions i van provocar la seua mort.
Més tard va esperar l’arribada de la seua mare de 69 anys i quan aquesta va arribar a l’habitatge li va propinar múltiples ganivetades que van provocar greus lesions que van causar la seua mort.
El tribunal format per Manuel Marchena (President), i els Magistrats Juan Ramón Berdugo, Pablo Llarena, Vicente Magro (actuant com a ponent de la sentència) i Ángel Luis Hurtado ha desestimat el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència recorreguda.
Destaca el Tribunal Suprem que “es tracta d’un acte d’una crueltat absoluta en el qual concorren circumstàncies especials que avalen la perversitat de l’acte de matar el recurrent al seu germà, al seu pare i a la seua mare en un context de control de la seua consciència i voluntat a l’hora d’executar els crims.”
S’afig que pese a l’al·legat d’inimputabilitat del recurrent el TS sosté que el jurat va rebutjar aquesta circumstància sobre la base de la prova practicada, entenent que comet els fets amb plena consciència i voluntat del que feia, la qual cosa va ser validat pel TSJ i ara pel TS.
Es recull en la sentència del TS que en la inspecció ocular, hi ha fotografies que reflecteixen l’intent de neteja de l’escena del crim, va menjar, ja que van trobar sang en la nevera, va doblegar la roba, com a exemple de sang freda i que té la previsió d’esperar que arribaren el seu pare i mare per a matar-los un a un. Respecte de la mort de la mare (pregunta dihuitena) manifesta el Jurat que “podem apreciar que té lucidesa, ja que té la capacitat de tindre previsió d’esperar a la seua mare, per a donar-li mort, després d’haver comés els dos assassinats anteriors.”
Afig el TS que respecte de l’acarnissament com mata al seu germà de l’informe forense es desprén que “el germà va rebre, en un abordatge ràpid, 36 ganivetades, d’elles 5 en regió cranial, 10 en regió toràcic abdominal, 12 en extremitats i 9 en regió posterior, a més de mostrar diverses lesions erosives no penetrants” “Existeixen 36 punyalades, rebudes totes elles en vida, sent només mortals les dos últimes, i innecessàries per a aconseguir aqueix propòsit, encara que inferides amb vocació d’allargar el sofriment les 34 primeres”
“El dol destacat en l’atac al seu germà és el de matar a la víctima, però fent-la patir fins al final amb dolors innecessaris, i així es va descriure en un atac al mateix desmesurat al punt de desmuntar l’accés a l’habitació per a posar fi a la seua vida en haver-se introduït el seu germà en el dormitori per a intentar evitar que li matara, però lluny d’això l’informe policial evidència que va desmuntar el pany per a accedir i matar-li.”
Incideix el TS que “va matar als seus familiars en el lloc on més protegits es troben que és en la llar, i que en aquest cas concret on el recurrent va matar als seus tres familiars més directes es va convertir en el “lloc més insegur”.
Quant a l’existència de la traïdoria en la manera de perpetrar els crims assenyala el TS que:
“Aquesta modalitat de traïdoria «domèstica» està basada en la relació de confiança provinent de la convivència, generadora per a la víctima de la seua total despreocupació respecte d’un eventual atac. Relaxació dels recursos defensius a conseqüència de la imprevisibilitat d’un atac protagonitzat per la persona amb la qual la víctima conviu dia a dia“.
Del relat de fets provats es col·legeix un escenari d’assegurament dels tres crims i de total indefensió en la forma executiva mitjançant l’ús d’un ganivet, a més de la pròpia crueltat de posar fi a la vida de persones que en condicions normals són els primers que l’ésser humà hauria de protegir i tutelar, com són pares i germans, als qui, no obstant això, i lluny d’aquesta regla de la naturalesa, el recurrent no sols no va protegir, sinó que va fer el possible per a posar fi a la seua vida de la forma i manera més despietada possible.
Així mateix, es desprén que “cap de les víctimes es va poder defensar de cap manera, la qual cosa evidencia la palesa indefensió patida i l’atac sorprenent i amb assegurament amb ús d’arma mortal i sense que les víctimes pogueren fer res per a evitar-ho.”
Es conclou puntualitzant que:
“Veiem, doncs, que es descriu amb precisió la concurrència tant de la traïdoria com de l’acarnissament en la conducta perpetrada pel recurrent en un escenari sagnant com l’existent en matar als seus tres familiars més directes en la seua pròpia llar, en una actuació ocorreguda que és digna del més elevat retret penal com el dut a terme en la sentència després del reconeixement i admissió dels fets provats pel jurat, i la convalidació de les conclusions aconseguides i a forma duta a terme per a això realitzades pel TSJ”.
Afegint el TS que:
“En tal sentit, l’acció desplegada pel recurrent constitueix, doncs, un autèntic acte anti natura de posar fi a la vida dels tres membres més pròxims de la seua família, com són el seu pare, mare i germà, als quals, lluny de realitzar els execrables actes que va dur a terme, havia de tutelar i protegir. Però, molt al contrari, els mata a sang freda i de la despietada forma que es descriu en els fets provats. Ja hem rebutjat en el primer motiu l’existència de l’al·legada inimputabilitat que se sosté, potser derivat de l’estranyesa que en aquesta mena de casos puga existir de la capacitat de maldat d’un ésser humà de dur a terme conductes com les descrites en els fets provats, però sent conscients que la impossibilitat d’entendre com la ment humana pot arribar a ser capaç de posar fi a la vida dels seus éssers més estimats no pot portar amb si sense més una inimputabilitat com a justificació d’aquesta conducta. S’ha rebutjat de forma motivada en les dos sentències tal circumstància i existeix prova de les raons del seu rebuig.
I això, perquè tot el desenvolupament de l’escenari descrit pot també contemplar-se des de la mera “maldat” que existeix en alguns éssers humans que els porta a cometre actes tan cruels com els de posar fi a la vida de les persones del seu propi nucli familiar. I sense que per aquesta circumstància puga arribar a entendre’s que aquest tipus d’actes només pot concebre’s des de l’afectació mental, ja que la crueltat descriptiva dels fets es descriu des de la lucidesa i voluntat amb la qual s’actua des d’un prisma de pura maldat, i no des d’una afectació de la salut mental que no existia i que no té per què relacionar-se sempre i en qualsevol cas amb fets il·lícits. El triple crim es va perpetrar per pura maldat de l’autor i amb coneixement del qual estava duent a terme. Era imputable i ho va fer sabent el que estava realitzant. Va anar esperant a les seues víctimes/familiars fins a posar fi a la vida de tots ells”.
