30.4 C
València
Dimecres, 4 juny, 2025

Tità, la lluna de Saturn que es pareix molt a la Terra

Imagen representativa de la superficie de Titán

Imatge representativa de la superfície de Tità | Twitter

En un article publicat en la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors de la NASA han descobert, gràcies a les dades de la sonda Cassini, que Tità, una de les llunes de Saturn, és un món complex i que se pareix sorprenentment a la Terra: muntanyes, esplanades, valls, cràters i grans llacs. Segons els científics, «Tità té una atmosfera com la Terra. Té vents, té pluja, té muntanyes. És un món realment molt interessant i un els millors llocs del Sistema Solar per a buscar vida».

- Advertisement -Telegram València Diari

 

En la superfície d’esta lluna, hi ha tres grans mars i un accidentat relleu, modelat tot per l’erosió. Vastes dunes s’estenen al llarg de la línia equatorial, grans esplanades en les latituds mitjanes i terrenys abruptes amb grans llacs prop dels pols. Rius de metà líquid i altres hidrocarburs han tallat estrets i profunds canyons. Ara, totes estes serralades, penya-segats i rius han sigut arreplegats en el primer mapa geològic d’este satèl·lit.

 

Estes característiques de Tità el fan molt especial dins del nostre Sistema Solar, ja que és l’únic lloc a on hi ha cossos líquids en la seua superfície. A pesar de què estes masses no són d’aigua, sinó de metà i età líquid, esta lluna de Saturn podria ser similar al que va ser, ara farà milions d’anys, la Terra primitiva.

 

 

Tità, el laboratori ideal

Tità és l’únic satèl·lit natural del Sistema Solar que té atmosfera densa i l’únic cos fora de la Terra que presenta llacs i mars permanents. Per esta raó, constituïx un important laboratori per a entendre millor els processos que van crear el nostre planeta.

 

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tindre el pol nord de Tità | JPL – NASA

 

«La cartografia completa de Tirà ens ha permés distingir els diferents accidents que hi ha en la seua superfície i determinar les seues edats relatives», explica Anezina Solomonidou, investigadora del Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC) en Madrid i coautora de l’estudi.

 

«Les dunes i els llacs són relativament jóvens, mentres que els terrenys humits o muntanyosos són els més antics», descriu en l’article. La relació espacial o de superposició entre estos accidents és clau perquè permet als experts reconstruir l’evolució del paisatge i comprendre els processos que han impulsat els grans canvis.

 

 

I també conté compostos orgànics

Els grans llacs de Tità es concentren en els pols, mentres que la major part del satèl·lit està coberta per esplanades orgàniques, encara que la seua naturalesa no es coneix: «sabem que el material d’estes esplanades, que cobreixen gran part de la superfície de Tità, es formen per la fotoquímica del metà i del nitrogen a gran altitud en l’atmosfera i que, posteriorment, es dipositen en la superfície, a on són processats», explica Solomonidou. «El nostre treball a partir d’ara és identificar estos compostos».

 

A pesar de què existixen grans diferències de temperatura i condicions ambientals, la lluna de Saturn compartix moltes característiques amb la Terra en el moment en què va sorgir la vida. Per això, Tità desperta un gran interés entre els científics.

 

«En la Terra no podem variar les condicions, com la temperatura de la superfície i la densitat atmosfèrica, per a confirmar com es produïxen realment alguns processos geològics», explica Rosaly Lopes, geòloga del Laboratori de Propulsió de la NASA i primera autora de l’article. «Però recorrent a Tità, podem vore com estos processos que són familiars poden canviar quan s’alteren estes condicions».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Cristian Mosquera, César Tárrega, Javi Guerra i Diego López, convocats per a l’Europeu Sub-21 amb Espanya

Cristian Mosquera, César Tárrega, Javi Guerra i Diego López, jugadors del València, formen part de la selecció espanyola sub-21 que disputarà el Campionat d'Europa a Eslovàquia a partir de l'11 de juny.

Exposició virtual de PhotoESPAÑA i EFE revela l’impacte de la dana a València amb 50 fotografies

PhotoESPAÑA presenta l'exposició virtual 'Dana. Relat d'una tragèdia' que retrata l'impacte humà i material de la dana a València amb mig centenar de fotos d'EFE.

Antonio Puchades: 100 anys de la icona valencianista que va marcar la història del València CF

Es commemora el centenari del naixement d'Antonio Puchades, destacada figura del València CF i símbol de fidelitat valencianista, guanyador de múltiples títols i reconegut internacional.

Cambrer exigix a Bernabé aclarir les incògnites sobre el seu paper en la gestió de la DANA del 29-O

Susana Camarero destaca les llacunes que la delegada del Govern, Pilar Bernabé, ha d'aclarir respecte a la seua actuació durant la DANA del 29 d'octubre, assenyalant fallades en la previsió i coordinació de Aemet.

Detenen a València a una mare italiana que va ocultar a la seua filla onze anys amb identitat falsa

Una mare italiana va ser arrestada a València després d'ocultar a la seua filla amb identitat falsa durant onze anys a Espanya. La menor va ser localitzada gràcies a una investigació internacional entre Itàlia i Espanya.

Jutgessa reprova intent de desacreditación al cap de Climatologia de Aemet en la gestió de la dana

La jutgessa que investiga la gestió de la dana del 29 d'octubre a València critica l'intent de desacreditación al cap de Climatologia de Aemet, José Ángel Núñez, després de la seua declaració com a testimoni.

Mazón exigix una pròrroga per a la central nuclear de Cofrentes similar a la de Almaraz

El president valencià Carlos Mazón demana al Govern una pròrroga per a la central nuclear de Cofrentes similar a la de Almaraz i presenta l'Estratègia Energètica Valenciana per a aconseguir la sobirania energètica en 2035.

Mazón exigix al Govern igual tracte per a la pròrroga de Cofrentes com la central de Almaraz

El president de la Generalitat Valenciana reclama al Govern que la central nuclear de Cofrentes reba el mateix tracte per a la seua pròrroga que la de Almaraz, destacant la importància d'esta mesura per a la sobirania energètica regional.