Científics europeus creuen viable hivernar humans per a viatjar a Mart d’ací a 20 anys

 

Experts convocats per l’Agència Espacial Europea (ESA) per avaluar els avantatges de la hibernació humana per a un viatge a un planeta del sistema solar, com Mart, veuen viable un pla perquè siga realitat d’ací a 20 anys.

 

Un estudi ha investigat per primera vegada l’impacte potencial d’hibernació en el disseny de missions interplanetàries. Van prendre com a referència un estudi d’una missió existent per enviar sis humans a Mart i tornar en un període de cinc anys.

 

«Treballem per ajustar l’arquitectura de la nau, la seua logística, el sistema de protecció contra la radiació, el consum d’energia i el disseny general de la missió», comenta el científic Robin Biesbroek.

 

A bord de naus més menudes supervisades per intel·ligència artificial

Es provocaria el procés d’hibernació a través d’un fàrmac i el viatge duraria al voltant de 180 dies. Esta son es duria a terme en xicotetes càpsules individuals que funcionarien com cabanyes mentres la tripulació està desperta. Segons l’experiència de la hibernació d’animals, l’expectativa seria que la tripulació no experimentaria un desgast ossi o muscular. Uns contenidors d’aigua protegirien als astronautes de la radiació còsmica.

 

Finalment, quan la tripulació siga incapaç de governar la nau, la missió hauria de ser supervisada per intel·ligència artificial, que mantindria un nivell mínim de seguretat i rendiment del sistema fins que la tripulació podria ser reviscuda.

 

La científica Jennifer Ngo-Anh, de SciSpacE, justifica la viabilitat d’este mètode perquè estalviaria l’energia de la tripulació i el cost de llargues missions d’exploració: «La idea bàsica de ficar els astronautes en hibernació no és tan estranya: s’ha provat i aplicat un mètode molt paregut durant més de dos dècades com a teràpia en pacients amb traumatismes de cures crítiques i aquells que es sotmeten a cirurgies majors».

 

La majoria dels centres mèdics més importants tenen protocols per induir la hipotèrmia en els pacients per tal de reduir el seu metabolisme i guanyar temps, bàsicament, per a mantindre als pacients en una millor forma del que estarien d’una altra manera.

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.