Ángel Víctor Torres ha assegurat este divendres que ‘hi ha legislatura per a estona’ i ha afegit que serà ‘pel bé d’Espanya’, perquè entén que la ciutadania està cansada d’una oposició ‘tan agressiva’ del PP que, segons la seua valoració, posa per davant els seus interessos partidistes enfront de les necessitats de la gent.
Preguntat per l’avís de Junts que ha arribat l”hora del canvi’, ha defés que el Govern té mandat fins a 2027 i voluntat de continuïtat fins a 2031. Amb això ha donat a entendre que l’Executiu pretén completar la legislatura i aspirar a revalidar el seu projecte, secundant-se en la majoria parlamentària que ho sosté.
Xoc amb el PP i l’estratègia d’oposició
Torres ha afirmat que tindre davant un PP que, al seu juí, situa ‘les derrotes del Govern’ per damunt de l’interés general els dona més força. Ha sostingut que els populars prioritzen una derrota de Pedro Sánchez abans que la millora de recursos per a la ciutadania, motiu pel qual ha considerat que és ‘un partit que no mereix governar’. Amb este argument ha dibuixat un escenari en el qual la confrontació del PP, lluny de debilitar a l’Executiu, reforça la seua cohesió interna i la seua determinació d’esgotar el mandat.
Com a exemple, s’ha preguntat ‘com és possible’ que consellers autonòmics del PP hagen marxat de la Conferència Sectorial de Sanitat malgrat ‘l’alarma’ entorn dels cribratges de càncer de mama. Ha interpretat eixe gest com ‘fer partidisme‘. De manera implícita ha assenyalat que alçar-se d’una taula de coordinació sanitària dificulta el consens tècnic i pot retardar mesures que requerixen cooperació entre administracions.
El ministre ha afegit que el ‘desesper’ del PP alimenta a ‘la ultradreta’ i ha acusat els populars d’instal·lar-se en un ‘bucle’: o governen ells o ‘s’acabe el món’. Enfront d’eixe marc, ha asseverat: ‘continuarem governant nosaltres, perquè este món es mereix un Governs seriosos i lamentablement no ho és el PP’. També ha considerat que el problema d’Alberto Núñez Feijóo és no haver assumit que va guanyar les eleccions però no governa, la qual cosa alimenta, al seu juí, una política de bloqueig.
Relació amb Junts i agenda territorial
Respecte a Junts, ha assenyalat que no sol valorar el que fan altres organitzacions, però ha destacat que el Govern està ‘orgullós’ de la pluralitat d’Espanya i que en el Congrés s’empren les llengües cooficials. Ha emmarcat eixe ús com una normalització institucional que reconeix la diversitat lingüística del país i que, al seu torn, facilita el diàleg amb formacions que el reclamen.
En eixa línia, ha subratllat que s’ha avançat en autogovern i en traspassos de competències, demandes que figuren entre les prioritats de Junts. De les seues paraules es desprén que l’estabilitat de la legislatura es recolza en el compliment d’eixa agenda territorial i a mantindre oberts els canals de negociació parlamentària.
D’altra banda, sobre el termini de quinze dies fixat pel Tribunal Suprem perquè l’Executiu assumisca l’acolliment de menors estrangers sol·licitants d’asil a Canàries, ha defés l’actuació del Govern ‘malgrat el PP i Vox’, que van votar en contra d’eixe acolliment. Ha recordat que la reubicació de menors implica distribuir-los entre comunitats per a alleujar la pressió a les illes i garantir atenció i protecció adequades.
Ha assenyalat que treballaran ‘de la mà amb lleialtat’ amb la Presidència de Canàries per a donar compliment a l’exigit per l’alt tribunal i ha afegit que els ‘alegra’ haver rebut de matinada els expedients remesos pel Govern canari per a reubicar a eixos menors. De manera operativa, ha apuntat que el procés exigirà encreuament de dades, assignació de places i trasllats escalonats, en coordinació amb les administracions receptores.
