Un any després de la dana d’octubre de 2024, la infància dels municipis de l’Horta Sud manifesta problemes de somni, falta de concentració i una baixada del rendiment escolar. Així ho constata un estudi sobre les conseqüències de la catàstrofe en xiquets, xiquetes i adolescents.
L’informe, promogut per Save the Children i elaborat per la Universitat de València amb la participació de la Mancomunitat de l’Horta Sud, s’ha presentat per a oferir ‘una visió clara del que ha passat que ens permeta incidir amb accions en el futur’. L’anàlisi distingix tres nivells d’afecció —extrema, mitjana i baixa— en els 20 municipis de l’àrea i incorpora la perspectiva de gènere al llarg de tot el procés.
Des de l’organització s’advertix que ‘el problema no es va acabar quan el fang es va traure dels carrers sinó que l’afecció psicològica continuarà i també l’econòmica en les famílies’. L’alteració de rutines, els trasllats temporals i la pèrdua d’espais de referència expliquen que l’impacte seguisca present en la vida quotidiana dels menors.
Afecció socioemocional
El diagnòstic reflectix que el 70% de les famílies percep que la seua llar ja no és un lloc segur després de la catàstrofe i un 25% continua necessitant suport institucional i social per a tirar avant. Esta inseguretat prolonga l’estrés, dificulta el descans i afecta al clima familiar, amb efectes directes en el comportament i la capacitat de concentració de xiquets i xiquetes.
En l’àmbit educatiu, un 71% de l’alumnat ha vist afectat el seu rendiment per la dificultat per a estudiar, la falta d’espais segurs —tant privats com públics, incloses les pròpies escoles— i la deterioració de les relacions amb els seus iguals. La mitat de l’alumnat necessita suport psicosocial i un 38% del professorat també el requerix, la qual cosa mostra que l’acompanyament ha d’aconseguir a tota la comunitat educativa per a recuperar ritmes d’aprenentatge i vincles.
En salut, l’estudi arreplega problemes per a agafar el son, major irritabilitat i dificultats de concentració. En una edat en la qual el descans és clau per al desenrotllament, els autors subratllen que es tracta d’un assumpte al qual cal donar una resposta urgent, perquè el somni insuficient impacta de manera immediata en la memòria, el rendiment i la regulació emocional.
També es destaca la necessitat de recuperar com més prompte millor l’activitat esportiva. Més enllà del físic, l’esport aporta estructura setmanal, reforça la pertinença al grup i facilita la gestió de l’estrés, per la qual cosa el seu retorn resulta essencial per a la reconstrucció del teixit relacional de la infància i l’adolescència.
Com a full de ruta, l’equip proposa un decàleg per a una reconstrucció més justa: formar a la infància i adolescència per a actuar amb seguretat davant emergències, prioritzar la reconstrucció d’entorns infantils començant per les escoles, reforçar la salut mental amb equips especialitzats, recuperar el joc com a ferramenta de reparació i activar espais de participació infantil. Estes mesures busquen accelerar la volta a la normalitat i reduir la vulnerabilitat davant futurs episodis.



