Un treball de final de Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional de la Universitat de València s’ha convertit en un llibre que defén que el procés judicial contra l’exvicepresidenta del Govern valencià Mónica Oltra és un exemple clar de lawfare, una guerra bruta judicial que l’autora compara amb una Inquisició moderna.
L’obra, titulada Lawfare, la guerra bruta judicial contra Mónica Oltra i publicada per Rebel Edicions, arriba a les llibreries just quan la exdirigente ha anunciat, quatre anys després de la seua dimissió, la seua intenció de tornar a la política com a candidata de Compromís a l’alcaldia de València. Este context polític recent reforça l’interés del llibre, que s’endinsa en les arrels i conseqüències d’un procés judicial encara sense sentència.
Un cas paradigmàtic de lawfare
Durant un any i mig, l’autora, llicenciada en Dret i Criminologia, ha documentat el que definix com una nova Inquisició, en la qual les fogueres se substituïxen per processos interminables i la tortura per una sospita sostinguda en el temps. Al seu juí, el cas d’Oltra és el cas paradigmàtic d’esta dinàmica: un ús del sistema judicial com a ferramenta per a desgastar i apartar de la vida pública a figures polítiques considerades dissidents o incòmodes per al poder establit.
La portada del llibre mostra una samarreta amb la cara de Mónica Oltra al costat del terme lawfare, nascut de la combinació de les paraules angleses law (llei) i warfare (guerra). Este símbol busca sintetitzar la tesi central de la publicació: a través dels jutjats es pretén eliminar a determinades figures crítiques amb l’statu quo, utilitzant la maquinària judicial com un camp de batalla polític.
La investigació conclou, des d’un enfocament que l’autora definix com a científic, que el procés obert contra Oltra per un presumpte encobriment dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada per la Generalitat constituïx un cas acreditat de lawfare. Es tracta d’una causa oberta que encara no té sentència i en la qual la exconsellera d’Igualtat està pendent de ser jutjada, la qual cosa per a l’autora prolonga la situació de sospita i desgast personal i polític.
Segons l’anàlisi que arreplega el llibre, la guerra jurídica contra Oltra hauria començat quan, des del Govern valencià, va defendre la reversió de les privatitzacions sanitàries i la universalització dels servicis socials. L’autora interpreta que estes polítiques, dirigides a reforçar el públic, van xocar amb interessos establits i van marcar l’inici d’una ofensiva judicial i mediàtica que va culminar amb la seua dimissió i amb la seua eixida temporal de la primera línia política.
Democràcia ressentida i drets en qüestió
El llibre sosté que este no és un assumpte merament personal, sinó un fenomen amb impacte col·lectiu que qüestiona la qualitat democràtica. L’autora afirma que, amb este procés, la democràcia s’ha vist ressentida i advertix que tots estem perdent drets i democràcia quan es normalitza l’ús estratègic dels tribunals contra representants elegits en les urnes.
En el seu relat, explica que quan va estudiar Dret pensava que la justícia era una garantia democràtica absoluta. No obstant això, la seua investigació la porta a concloure que la ciutadania ha d’organitzar-se per a reclamar de nou els seus drets en un sistema que potser no travessa el seu millor moment. La preocupació central és que la justícia deixe de ser un escut i passe a funcionar com una arma en mans de determinats poders.
L’obra amplia el focus més enllà del cas valencià i repassa exemples de lawfare a Amèrica Llatina, com els que, segons l’autora, van afectar a Lula da Silva, Rafael Correa, Evo Morales o Dilma Roussef. Estos casos es presenten com a espills que permeten entendre millor què ocorre quan un procés judicial sense indicis sòlids s’accepta socialment com una cosa normal. Per a l’autora, el problema de fons no és només que una persona puga ser jutjada sense base suficient, sinó que una democràcia arribe a considerar eixa situació com a part habitual del seu funcionament.
Sobreviure al lawfare i la dimensió de gènere
L’autora, que també exercix com a regidora de Cultura i Feminisme per Compromís en el municipi valencià de Casinos, destaca la importància de la figura de Mónica Oltra en l’àmbit municipal. Sosté que la seua trajectòria ha sigut tan rellevant que ha impulsat la presència de moltes dones en la política local i li agraïx que s’haja prestat a una entrevista inclosa en el llibre, on respon sobre l’impacte personal i col·lectiu del procés judicial.
El volum subratlla així mateix el vessant de gènere del lawfare. Planteja que esta estratègia s’ha utilitzat amb especial intensitat per a neutralitzar lideratges femenins considerats incòmodes per al sistema, tractant d’apartar a determinades dones dels espais de poder. En este sentit, el text cita els casos d’Ada Colau, Irene Montero o Victoria Rosell, a més de la mateixa Oltra, com a exemples de dones polítiques sotmeses a processos judicials que l’autora emmarca en esta lògica.
En la seua opinió, la decisió d’Oltra d’acceptar el repte del seu partit i tornar a la primera línia demostra que es pot sobreviure al lawfare, encara que el procediment ja l’haja destrossada en el personal i en el polític. El llibre presenta el seu retorn com una manera de renàixer després d’anys de desgast judicial i mediàtic, i com un senyal que és possible disputar el relat construït entorn d’estes causes.
L’autora sosté que la judicialització del cas Mónica Oltra s’estudiarà en les facultats de Dret i servirà per a plantejar a les aules preguntes de fons: fins a quin punt pot resistir una democràcia quan el dret deixa de ser una garantia per a convertir-se en una arma, quins límits han de posar-se a la instrumentalització política de la justícia i com pot reaccionar la ciutadania quan percep que els seus drets s’erosionen a través dels tribunals.
En conjunt, el llibre es presenta com una reflexió crítica sobre la relació entre poder judicial, poder polític i voluntat popular, utilitzant el cas de Mónica Oltra com a fil conductor per a alertar dels riscos que, segons l’autora, entranya el lawfare per a la salut de les democràcies contemporànies.






