30 C
València
Dimarts, 1 juliol, 2025

El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (17)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

- Advertisement -Telegram València Diari

En el marc descrit, els lingüistes i els docents valencians podem contribuir a accelerar la incidència del valencianisme; i també podem espentar en la direcció contrària: depén de com actuem. Les dos primeres missions dels lingüistes haurien de ser treballar per a mantindre les especificitats lingüístiques del valencià (sobretot, les estructurals), i investigar per a arribar a un model lingüístic identificador com a valencians, assimilable per als parlants de cultura mitjana, i practicable en la comunicació pública.

 

Eixe objectiu no hauria de ser difícil per la personalitat lingüística del valencià. En eixe camp, convé remarcar que l’activitat dels lingüistes inclou la investigació sobre les normes no assimilables (en concret, mirar si eixa característica és l’efecte d’algun error de la norma).

 

Haurien d’haver molts treballs sobre com reaccionen els valencians davant del valencià dels llibres, però per ara n’hi han molt pocs (Mas 2008: 30). Les dades que ha aplegat u dels escassos autors que han fet eixa operació (el sociolingüiste Josep Àngel Mas) fan pensar que cap al 80% dels valencians no canviaria la seua forma de parlar davant del valencià dels llibres; i, del 20% que sí que és permeable a la variació, el 15% només ho fa si intuïx que el canvi no és conflictiu socialment i està d’acord amb el consens que va permetre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El 5% restant (és a dir, els que poden fer canvis encara que pensen que són un problema social) es distribuïx entre el blaverisme i el catalanisme (amb el mateix percentatge, 2,5%).

 

Pel que fa als docents, haurien d’ensenyar característiques objectives de la societat valenciana i necessitats actuals, tant en la geografia com en l’economia, tant en la història com en la sociologia. I, sempre, assentats en les argumentacions i en l’ètica. Qui fa classes ací igual com les faria estant en París, en Bolonya o en Àmsterdam difícilment tindrà arrelament social (i no serà difícil que parle d’una manera superficial). L’arrelament social, les argumentacions i l’ètica s’encaminen a incidir en la consciència dels alumnes com a persones i com a valencians.

 

En el camp de la llengua, haurien de procurar que els alumnes aprenguen (racionalment) estructures lingüístiques del valencià. En el cas que el model valencià siga identificador, assimilable i practicable, eixes característiques afavoriran que els alumnes usen el valencià en la comunicació pública.

 

La formació dels alumnes en el coneiximent de la societat valenciana és tan important, que els docents de les escoles i dels instituts haurien de tindre el suport actiu de molts professors universitaris, des de la Facultat de Sociologia a la Facultat de Biologia, des de la Facultat de Geografia i Història a la Facultat d’Econòmiques, des de la Facultat de Dret a la Facultat de Psicologia. També és necessari que hi hagen anàlisis i debats sobre els llibres escolars actuals, millorables (com tot en la vida humana). Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

Descens de temperatures màximes en la Comunitat Valenciana, però Castelló aconseguix quasi 39 graus

Les temperatures màximes descendixen en la Comunitat Valenciana este dimarts, excepte en el litoral de Castelló on aconseguixen 38,8 graus, amb valors alts també en altres localitats valencianes i alacantines.

Detingut conductor de VTC a Alacant per robar 7.500 euros i joies a turista francés

Un conductor d'Uber a Alacant va ser arrestat per robar 5.000 euros en efectiu i 2.500 en joies a un turista francés, a més d'objectes personals.

El 80% dels valencians desitja un canvi en la presidència de la Generalitat segons enquesta del CIS

Una enquesta del CIS revela que més del 80% dels valencians voldria un canvi de president en la Generalitat, amb una valoració majoritàriament negativa de la gestió actual de Carlos Mazón.

El Castelló llança nou equipament amb homenatge a la llegenda Juan Bautista Planelles

El Castelló presenta el seu nou equipament amb memòria a Juan Bautista Planelles, llegenda del club i exfutbolista destacat, estrenant al proveïdor Erreà.

Juny registra 29 morts per altes temperatures en la Comunitat Valenciana en un mes rècord de calor

Juny de 2025 ha sigut el mes més càlid registrat a Espanya i ha causat 29 morts en la Comunitat Valenciana atribuïbles a les altes temperatures, en el context d'una onada de calor que continua activa.

Prop de 700 coralistas d’Europa, Amèrica i Àsia participen en el 71é Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevieja

El 71é Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia de Torrevieja comptarà amb prop de 700 coralistas d'Europa, Amèrica i Àsia, que es reuniran del 20 al 26 de juliol a Alacant.

El Llevant confirma l’eixida d’Andrés Fernández, Algobia, Ignasi Miquel i Marcos Navarro

El Llevant anuncia oficialment l'eixida de quatre jugadors clau: Andrés Fernández, Ángel Algobia, Ignasi Miquel i Marcos Navarro, després de la finalització dels seus contractes.

Vint-i-set curtmetratges competixen pel Faro de Plata en el Festival de Cinema de l’Alfàs del Pi amb accés als Goya

El Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi a Alacant selecciona 27 curtmetratges per a competir pel Faro de Plata, amb passada directa als premis Goya, i ret homenatge a figures del cinema espanyol.