Més d’1.333.000 dones estrangeres estan afiliades a la Seguretat Social a Espanya, un 78% més que fa una dècada. La presència es concentra especialment en quatre províncies que reunixen prop de la mitat: 290.098 a Madrid, 224.913 a Barcelona, 76.731 a València i 70.023 a Balears. Amb eixe volum, València se situa entre els territoris amb més treballadores foranes, per darrere de les dos grans àrees metropolitanes i de l’arxipèlag balear.
Perfil i procedència
Segons les dades de setembre del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la mitat procedix de sis països: Romania (163.865), Colòmbia (124.187), Veneçuela (99.923), el Marroc (93.386), Itàlia (92.032) i la Xina (59.354). Un terç, 440.593, arriba des de països de la Unió Europea, mentres que dos terços, 893.261, provenen de fora del bloc, amb una presència minoritària d’orígens molt distants com Vanuatu o Guam.
Esta mescla de nacionalitats i el pes de les grans capitals apunten a un patró clar: les oportunitats es concentren en mercats laborals amplis i en l’economia de servicis, que demanda perfils diversos i permet una incorporació ràpida.
Ocupació domèstica i sectors
Una de cada deu dones estrangeres afiliades treballa en el Sistema especial d’empleades de la llar: 133.731 en total. La mitat d’elles arriba de cinc països, amb Romania (19.952), Hondures (15.493), Colòmbia (13.413), Paraguai (10.400) i Filipines (8.191) al capdavant. Huit de cada deu procedixen de fora de la UE i es concentren sobretot a Madrid (31,1%), Catalunya (18,2%) i Andalusia (10,2%), la qual cosa reflectix una demanda intensa de cures i tasques domèstiques a les regions més poblades.
L’informe Dones migrants en ocupacions precàries d’UGT subratlla que les treballadores estrangeres es concentren en branques amb salaris més baixos i major parcialitat. Quasi huit de cada deu dones arribades d’Amèrica Llatina s’empren en ocupacions denominades elementals —com a treball domèstic, neteja, ajudants, peonaje o reposició— o en hostaleria, restauració i servicis personals. Són àrees amb més contractes a temps parcial i, per tant, amb menor estabilitat i progressió professional.
Per territoris, després de Madrid, Barcelona, València i Balears, destaquen Alacant/Alacant (61.299), Màlaga (57.314), Murcia (35.322), Zaragoza (32.839), Girona (32.189), Las Palmas (31.488) i Santa Cruz de Tenerife (30.098). En totes les províncies hi ha més hòmens estrangers afiliats que dones, amb Astúries com el territori més equilibrat: allí elles representen el 49% del total. També mostren una presència femenina alta, respecte al seu propi mercat de treball forà, Madrid (47,3%), Màlaga (46,2%), Santa Cruz de Tenerife (46,1%), Segòvia (46%), Cantàbria i Salamanca (45,6%), Las Palmas (44,9%) i Còrdova i Huelva (44,8%). En el costat contrari, els percentatges més baixos es registren a Almeria (32,4%), Albacete (33,1%), Murcia (34,1%) i Lleida (34,3%).
L’evolució de l’última dècada confirma un avanç generalitzat, amb l’única excepció de Ceuta i Melilla, on el nombre de dones estrangeres amb ocupació ha retrocedit un 16,5% i un 4,8%, respectivament. Galícia lidera els increments: la Corunya ha crescut un 181,2%, Lugo un 159,0% i Pontevedra un 147,5%; Ourense ocupa el sext lloc amb un 135,3%, per darrere de Palència (142,8%) i València (141,7%). També han, almenys, duplicat la seua xifra Salamanca (119,2%), Valladolid (118%), Zamora (112,8%), Astúries (112,1%), Ávila (103,6%), Córdoba (101,5%) i Lleó (100,8%). Entre les províncies amb avanços més moderats figuren Ciudad Real (25%), Murcia (43,1%), Huelva (45,1%), Cuenca (50%), Càceres (52,3%) i Lleida (59,9%).
En onze províncies, l’augment femení ha superat al masculí, amb Lugo i Pontevedra al capdavant: en la primera, la pujada de dones ha sigut 30,8 punts percentuals major que la d’hòmens; en la segona, 28,8 punts. Els seguixen Soria (15,7 punts), Badajoz (8,9), Almería (6), Llaurava/Àlaba (5,9), Càceres (5,4), La Rioja (3,7), Ciudad Real (2,9), Palència (1,5) i Conca (1,2). El mapa resultant dibuixa un creixement sostingut i heterogeni, amb València consolidada entre els pols de major atracció.
