Maribel Vilaplana, la periodista que va compartir amb Carlos Mazón un menjar de prop de quatre hores el 29-O, ha declarat davant el Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja que el president no sabia el que estava succeint durant eixe tram de la DANA i que no va percebre gens de pressa en ell quan el va acompanyar a l’aparcament al voltant de les 18.45.
La compareixença, acordada per l’Audiència Provincial i celebrada durant més de quatre hores i mitja, ha buscat fixar amb precisió horaris i actuacions. La jutgessa havia sol·licitat el tiquet de l’aparcament, que Vilaplana no conserva, i la testimoni s’ha compromés a facilitar la seua matrícula perquè l’empresa gestora acredite l’hora exacta d’eixida. Este detall pretén encaixar la cronologia d’una vesprada clau en la qual es va avaluar la gestió i disponibilitat del president.
Cronologia sota la lupa
Durant el menjar en el restaurant El Ventorro, Vilaplana ha explicat que Mazón va atendre crides i missatges, encara que no recorda haver sentit sonar el seu telèfon. Al seu juí, ell no va estar incomunicat: fins i tot el propietari del local va acostar a la taula uns documents perquè els firmara. Ha insistit que, d’haver sentit el to, li hauria indicat que agafara la crida; si va sonar i no la va atendre, ha deduït que va poder penjar-la.
La periodista ha afegit que, a partir de les 17.30, ella mateixa li va proposar eixir del reservat per a facilitar-li les converses, moment en el qual ha relatat que va rebre un bon nombre de crides, entre elles de la llavors consellera d’Interior, Salomé Pradas. L’activitat va ser tal que va traure el seu portàtil per a continuar treballant. En general, ha dit que va escoltar a Mazón parlar ‘poc’, més ‘sentint que parlant’. No li va traslladar el contingut d’eixes converses i, en cap cas, va sentir referències a la dana, al Cecopi o a les pluges.
Vilaplana ha admés que a les 17.39 va rebre l’enllaç d’un vídeo amb imatges de les inundacions a Utiel, quan Mazón parlava amb Pradas, però no el va obrir, de manera que no va poder compartir eixa informació amb ell. Ha reconegut que no obrir aquell tuit li ‘turmenta‘.
Un altre focus ha sigut la vestimenta: segons ha relatat, va arribar amb americana, li la va llevar i es va posar un jersei, encara que no sap si era el mateix amb el qual després es va veure a Mazón en el Cecopi. Sobre el compte, ha indicat que van menjar productes de temporada, van beure una botella de vi i no va haver-hi copes després del menjar. Ella va voler pagar la seua part, però el president li va dir ‘ja està’. No va veure que acostaren un datàfon ni com es va abonar l’import.
Del restaurant a l’aparcament i les hores següents
La testimoni ha descrit l’actitud de Mazón com distesa en eixir; no va percebre que tinguera pressa. En el trajecte, li va proposar acudir a l’estadi del Llevant UD per a veure el derbi contra l’Elx, club del qual és consellera. Van caminar amb normalitat i va decidir no incloure eixe passeig en les seues cartes públiques perquè no ho va considerar rellevant. Ja en l’aparcament, va entrar sola i, abans de pagar, va tornar al cotxe per a arreplegar el tiquet. No va observar escortes ni personal de l’equip del president; si la van seguir de manera discreta, no es va adonar.
Hores després, en la matinada del 30 d’octubre, va parlar de nou amb Mazón. Segons el seu relat, ell li va dir que ‘havia sigut molt gros el succeït’ i que ‘no va saber res’ durant el menjar. Dos dies més tard, la va tornar a cridar per a traslladar-li que tenia molta pressió i que ‘era millor que tallaren tot contacte’. Vilaplana ha explicat que llavors va patir un ‘atac de pànic’ i ‘va esborrar tot’, inclòs el contacte del president.
La declaració ha sigut emocionalment difícil per a la periodista, que l’ha interrompuda en diversos moments per plors i sanglots, encara que s’ha negat a parar malgrat que la jutgessa li ho va proposar en almenys tres ocasions. Ha contat que el dissabte anterior va ser atesa en un centre hospitalari després d’un quadre d’ansietat i ha mostrat temor al fet que algú suggerisca que el president es va desvestir en la seua presència arran de les preguntes sobre la roba. ‘Algun dia podré respirar, deixar de tindre malsons, no sap el que em dol que les víctimes pensen que jo puc anar de víctima’, ha lamentat, i s’ha preguntat com ‘Mazón va poder seguir el menjar amb normalitat, com si no passara res’.
Amb tot, el seu testimoniatge encaixa en una investigació que pretén aclarir la cronologia d’aquell 29-O: on va estar el president, quines trucades va atendre i quan es va desplaçar. L’interés en el tiquet de l’aparcament i a la roba amb la qual se li va veure després apunta a obtindre elements objectius que verifiquen temps i moviments i buiden si, com sosté la testimoni, no va estar incomunicat però tampoc va saber el que estava ocorrent en temps real.
