Zvonimir Ostoic, arquitecte xilé d’arrels ítalo-croates i valencià d’adopció després de vint-i-quatre anys a la ciutat, s’ha convertit enguany en el primer artista faller estranger a aconseguir el ninot indultat infantil i a encimbellar a la falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, que s’ha emportat el primer premi de la Secció Especial 2026. El doble reconeixement reforça una trajectòria que ha passat dels escenaris als tallers, amb una mirada escènica que es nota en la composició i el ritme del monument.
Més conegut com a ‘Z’, acumula setze anys de treball amb tallers fallers, encara que els seus inicis a Espanya van estar lligats a la música i al teatre. ‘Vaig vindre a València perquè van obrir una plaça en el Cor de la Generalitat, em vaig quedar al Palau col·laborant en diferents produccions i també col·labore en la Basílica de la Verge, cantant i tocant l’òrgan els diumenges en missa’, assegura Ostoic. Eixe bagatge escènic s’ha traduït en una concepció del monument com un relat que ha de llegir-se en tres dimensions i a diferents ritmes, segons avança el públic.
Les Falles, confessa, ‘li van enamorar’ des del primer moment, encara que la seua primera impressió va ser que ‘era una bogeria’ i que ‘com era possible que cremaren això’, una reacció ‘molt típica d’algú que les veu per primera vegada’. D’eixa sorpresa inicial va passar a la immersió total en l’ofici. Després d’aprendre en tallers —va començar de la mà de Miguel Prim i amb l’assessorament de Paco López—, fa tres anys va decidir alçar els seus propis monuments amb un taller versàtil que també construïx decorats d’òpera, teatre i utillatge. Eixa transversalitat es percep en la planificació tècnica i en la dramatúrgia visual de les seues propostes.
El tàndem amb Ramón Pla
La falla infantil ‘Arca. El viatge de Pepet’ s’ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial gràcies a una coordinació fina entre el modelatge del taller i el ‘magistral traç‘ de l’il·lustrador Ramón Pla, al qual ‘Z’ definix com ‘un dels més grans il·lustradors d’este país i d’Europa’. La sintonia entre dibuix i volum ha permés respectar el caràcter dels esbossos i, alhora, potenciar la seua lectura al carrer.
‘Després d’una pluja d’idees, Pla ens va entregar un esbós que era una delícia i un gran desafiament alhora, perquè tenia una complexitat bastant gran. Passar-ho a tres dimensions és un treball distint, és com quan una novel·la passa al cinema, però tinc un taller que respon molt bé, tenim molt bons escultors que no estan acostumats a fer només Falles, cosa que li dona un plus’, explica. Eixe salt del paper al volum obliga a decidir escales, equilibris i punts de vista perquè cada escena siga llegible des de diferents angles sense perdre coherència.
El propi artista subratlla que ‘El puntal fonamental’ ha sigut la comissió d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, que ha apostat ‘fortament’ pel projecte i ‘ha secundat no sols moralment, sinó econòmicament’ al monument, amb un pressupost de 75.000 euros. Eixe suport ha permés assumir complexitats tècniques, elevar la qualitat dels acabats i assegurar una instal·lació precisa en l’espai urbà.
Evolució i sostenibilitat dels materials
Ostoic sosté que les Falles ‘estan patint una evolució que cal acollir, estudiar i analitzar’. En eixe marc situa la incorporació de noves tècniques i materials per a reduir l’impacte ambiental: ‘Hi ha noves tecnologies per a disminuir els materials que tenen un procés nociu, amb molta petjada de carboni per al planeta. Hi ha una disminució substancial, quasi d’un 90%, del suro en esta falla’. El conjunt s’ha resolt amb molta fusta i amb PLA, un material reciclat, la qual cosa rebaixa la petjada de carboni, reduïx residus i exigix major precisió en fusteria i acoblament.
El resultat és un monument que preserva el gest de la il·lustració original, guanya profunditat al carrer i exemplifica una via de futur: innovació tècnica i narrativa sense perdre l’arrel festiva. La fita de ‘Z’ —ninot indultat infantil i primer premi en Secció Especial— projecta una imatge d’obertura de l’ofici i demostra que la mescla de llenguatges procedents del teatre i l’òpera pot ser un valor diferencial a la ciutat fallera
