El partit va deixar dos lectures clares: el València va estrényer i va generar per a guanyar, però el Mallorca va protegir la seua àrea amb disciplina i va trobar en Leo Román la sustentació que necessitava per a amarrar el 1-1. Samu Costa va avançar als bermellones en la primera mitat i Hugo Duro va firmar la igualada a l’inici de la segona, en un dol que va oferir fases de domini local i un tram final de resistència visitant.
Carlos Corberán va apostar per ajuntar per primera vegada d’inici a Lucas Beltrán i Hugo Duro per a carregar l’àrea rival i assegurar rematada. Amb Ugrinic acompanyant i Luis Rioja obert a la dreta, el pla valencianista va buscar profunditat per banda i centres constants. Eixa intenció es va notar des de l’arrancada, encara que el Mallorca va respondre amb un bloc compacte i transicions ràpides liderades per Jan Virgili i Vedat Muriqi.
El primer avís seriós va ser balear: centre de Virgili que Muriqi va estar a punt de caçar fins que Agirrezabala ho va llegir a temps. Poc després, Gayà va evitar el mà a mà d’Antonio Sánchez amb una arribada al límit, prova que el Mallorca trobava clivelles si aconseguia eixir amb velocitat. La rèplica local va arribar amb connexions Beltrán–Duro que la saga mallorquina va desbaratar tancant el carril central.
L’avantatge visitant va nàixer a pilota parada, on el València es va mostrar fràgil. En el 23, una falta botada des del mediocampo va volar al segon pal, Raíllo es va imposar en el salt i va assistir al cor de l’àrea perquè Samu Costa definira ras i ajustat. El gol va obligar els locals a accelerar, però entre l’acumulació de samarretes bermellonas i la falta de claredat, les jugades morien abans de la rematada. A la vora del descans, Mestalla va demanar mà de Raíllo sense èxit i Rioja va fregar l’empat amb un tret des de fora que Valjent va desviar amb el peu.
Thierry i Hugo Duro reactiven a Mestalla
L’arrancada de la segona mitat va confirmar l’impuls local. Thierry va guanyar línia de fons després de superar a Mojica i va servir un centre tibant que Hugo Duro va cabotejar a la xarxa per al 1-1. Amb l’empat, el València es va sentir més fort i va encadenar arribades: Gayà va estavellar un zurdazo en el pal i Leo Román va traure un peu salvador davant el tret de Beltrán, dos accions que expliquen per què el resultat no es va moure més.
Jagoba Arrasate va llegir el moment i va blindar el seu defensa amb Kumbulla per Virgili, un canvi que va prioritzar sostindre el punt i allunyar a l’equip de la seua àrea. Amb Muriqi com a far per a respirar, el Mallorca fins i tot va celebrar per segons un gol que el fora de joc, molt ajustat, va invalidar. En la jugada següent, Agirrezabala va avortar el mà a mà amb l’ariet kosovar eixint a temps.
Mestalla va passar de la crítica del primer acte a l’empenyiment quan va fer olor la remuntada, i va acabar amb retrets per no tancar un partit en el qual va generar ocasions suficients. La graderia, amb 41.179 espectadors, va acompanyar el arreón, però ni el pal ni Leo Román van concedir la victòria.
Un empat que fa gust de poc
El punt deixa sensacions mixtes. El València va sumar però es queda amb la sensació d’haver deixat escapar dos punts després del seu millor tram després del descans. El pla de carregar l’àrea va funcionar a ràfegues, encara que la debilitat en la defensa de pilota parada i la falta d’encert en els metres finals van marcar la nit. El Mallorca, per part seua, marxa satisfet per la solvència defensiva mostrada en un camp exigent i per la personalitat per a sobreviure al seu pitjor moment del partit. Amb 16 i 18 punts respectivament a l’espera de resultats del cap de setmana, els dos equips tanquen l’any amb la necessitat intacta de millorar la seua pegada i la seua consistència per a escalar en la taula.



