La Guàrdia Civil de Cantàbria ha detingut a 23 persones i manté a altres dos investigades, totes residents a les províncies de València i Alacant, per la seua presumpta participació en diferents ciberestafas dirigides a veïns de Cantàbria. Segons la investigació, els implicats haurien aconseguit més de 65.000 euros en el que va de maig mitjançant diversos enganys telemàtics i telefònics.
El gruix de l’operació se centra en l’estafa coneguda com del fals fill
En este mètode, les víctimes reben missatges des d’un número desconegut en els quals el remitent diu ser el seu fill o una persona molt pròxima que suposadament ha canviat de telèfon i sol·licita diners de manera urgent per a resoldre un problema immediat. Aprofitant la preocupació i el poc marge de reacció dels afectats, els estafadors aconsegueixen que es realitzen transferències immediates a comptes sota el seu control.
De les 23 persones detingudes, 16 estan directament relacionades amb esta mena d’engany del fals fill. Dins d’este grup, alguns dels arrestats també estan acusats d’emprar tècniques com el smishing i el vishing. En el smishing, els delinqüents envien SMS fraudulents en nom d’entitats bancàries amb missatges alarmants sobre incidències en el compte o necessitat de verificar dades, i inclouen enllaços que conduïxen a pàgines falses on les víctimes introduïxen les seues claus. En el vishing, l’engany es realitza a través de trucades telefòniques en les quals els estafadors es fan passar per personal del banc i tracten d’obtindre informació confidencial.
Segons les dades de la investigació, només mitjançant estes dos modalitats de frau, fals fill combinat amb smishing i vishing, els detinguts haurien aconseguit uns 47.000 euros dels més de 65.000 que se’ls atribuïxen en esta operació. Això mostra que una part molt significativa del mal econòmic es concentra en tècniques que juguen tant amb l’enginyeria social com amb la suplantació d’entitats de confiança.
Una altra de les línies investigades es referix a un frau contra una empresa de Cantàbria. Entre els 23 arrestats figura una persona que va contactar amb la companyia fent-se passar per un dels seus treballadors. Mitjançant esta suplantació, va sol·licitar a l’empresa que modificara el compte bancari en la qual havia d’ingressar la nòmina. L’empresa, creient que parlava amb el seu empleat real, va actualitzar les dades i va transferir el salari al nou compte controlat pel presumpte estafador, la qual cosa va permetre apropiar-se indegudament dels diners del treballador legítim.
Ciberestafas en compres per internet
L’operació també inclou la detenció de tres persones i la investigació d’una quarta per la seua presumpta implicació en fraus en la venda de productes a través d’internet. Segons la informació recaptada, estes persones oferien articles per un import conjunt de 9.500 euros que mai arribaven a entregar als compradors. Una vegada rebut el pagament, els venedors tallaven la comunicació o posaven excuses per a demorar el lliurament, fins que finalment les víctimes comprovaven que no anaven a rebre l’adquirit.
En el desenrotllament d’esta investigació, la Guàrdia Civil de Cantàbria ha comptat amb la col·laboració de les comandàncies de València i Alacant. La coordinació entre unitats de diferents províncies ha permés localitzar als sospitosos a la Comunitat Valenciana i relacionar les diferents denúncies presentades per les víctimes càntabres.
Com a part de la difusió d’esta operació, la Guàrdia Civil insistix en diversos consells de seguretat per a reduir el risc de caure en ciberestafas. Recorda que les entitats bancàries no envien missatges amb enllaços directes a les seues pàgines web per a resoldre problemes amb els comptes. Per este motiu, es recomana no punxar en enllaços rebuts per SMS o correu si suposadament provenen del banc i, sobretot, no facilitar dades personals, claus ni informació financera ni per missatge ni per telèfon.
En els supòsits de crides de familiars que demanen diners de manera urgent, els agents aconsellen desconfiar encara que l’interlocutor afirme ser un fill o un altre parent pròxim. Una mesura senzilla és penjar i retornar l’anomenada al número habitual del familiar per a comprovar si realment ha sigut ell qui ha iniciat el contacte. Esta verificació pot evitar que la preocupació momentània es traduïsca en una transferència cap a comptes controlats per delinqüents.
En relació amb les compres per internet, la Guàrdia Civil recomana desconfiar d’ofertes excessivament avantatjoses o que s’allunyen molt dels preus habituals del mercat. També aconsella realitzar les transaccions a través de plataformes segures que oferisquen sistemes de pagament amb garanties i mecanismes de reclamació, de manera que, en cas de problema, el comprador dispose de vies per a intentar recuperar els seus diners.
