Un total de 26 persones afectades pel naufragi del Costa Concordia reclamen una indemnització complementària per l’empitjorament de les seues seqüeles dotze anys després del sinistre. Sostenen que els trastorns psicològics derivats de l’accident, lluny de remetre, s’han cronificado i condicionen la seua vida diària, per la qual cosa demanen actualitzar les quanties prèviament reconegudes.
L’advocada de l’Associació d’Afectats Espanyols pel Costa Concordia 2012, Antonia Barba, ha presentat un escrit en el qual sol·licita l’abonament de la diferència entre el que es va pagar en el seu moment per seqüeles i el que ara correspon per la seua aparició o agreujament posterior. L’associació està integrada per al voltant de mig centenar de persones de la Comunitat Valenciana, Canàries, Balears, Andalusia i Madrid.
Segons expliquen, la persistència dels símptomes durant 12 anys i la seua evolució han permés enquadrar estos danys en la categoria de seqüeles consolidades i permanents. Per a fonamentar la reclamació, els afectats han contractat una perita mèdica que ha avaluat l’abast actual del mal.
Informes pericials
Dels informes mèdics aportats es desprén ‘de manera clara’ que els afectats presenten un quadre de trastorn per estrés posttraumàtic de curs crònic i durador. La lletrada subratlla que la continuïtat de la simptomatologia durant més d’una dècada, la seua resistència als tractaments i el seu impacte significatiu en la vida quotidiana, laboral, social i familiar ‘acrediten l’existència d’un mal psicològic continuat, greu i objectivable des del punt de vista clínic’.
La documentació emesa dins del primer any posterior a l’accident ja identificava ‘de manera clara i rigorosa’ la presència d’un trastorn d’estrés posttraumàtic agut, directament relacionat amb els fets traumàtics del naufragi. Amb el pas del temps, eixa valoració inicial s’ha vist superada per l’evolució clínica observada.
En els anys posteriors, l’evidència recopilada reflectix que el trastorn, ‘lluny de remetre, ha progressat de manera crònica’ al llarg de 12 anys, malgrat les intervencions terapèutiques. Una vegada constatada la permanència dels símptomes i l’absència de recuperació completa, es conclou que es tracta de ‘seqüeles psicològiques cròniques compatibles amb un trastorn per estrés posttraumàtic moderat que se situa en un nivell intermedi atés el barem de trànsit’.
Els informes mèdics més recents demostren una evolució cap a la cronicitat que no va poder valorar-se en el seu moment, a causa de l’escàs temps transcorregut des de l’accident i a la base documental utilitzada en la primera causa, en la qual es van recolzar tant el perit de la companyia demandada com el tribunal sentenciador.
Segons assenyalen, la naviliera ha aconseguit acords per imports molt superiors amb altres passatgers avaluats amb posterioritat, quan ja s’havia objectivat la cronicitat i l’abast de les seqüeles. Amb estos antecedents, els 26 reclamants demanen que se’ls reconega la diferència entre el ja percebut i la valoració actualitzada dels seus danys.
El Costa Concordia va naufragar el 13 de gener de 2012 quan viatjava amb 4.229 persones a bord després de col·lidir amb un escull enfront de l’illa italiana del Giglio, en la mar Tirrena. La naviliera va admetre que l’accident, que va provocar 25 morts i set desapareguts, es va produir després que el capità Francesco Schettino s’acostara a la costa variant la ruta establida.
