L’associació lamenta «el laberint burocràtic» per a accedir a l’IMV «en la major crisi social de la història»
MADRID/VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)
L’Associació de Directors i Gerents a Serveis Socials han advertit que, quatre anys després de la implantació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), la prestació només arriba a l’11,01 per cent de la població que viu sota el llindar de la pobresa a la Comunitat Valenciana, per baix del 12,19% de mèdia nacional.
Segons dades recopilades per l’Associació de Directors i Gerents en Serveis Sociale a l’abril 62.734 famílies valencianes van ser beneficiàries de l’IMV, amb un total de 187.590 persones. A més, les famílies valencianes que perceben la renda bàsica de subsistència per tenir ingressos inferiors al que es considera «renda garantida» són 43.476 llars (112.810 persones).
El col·lectiu ha retret al Govern que no haja establit «cap coordinació» amb els serveis socials municipals per a incrementar la cobertura d’aquesta ajuda i ha denunciat les diferències territorials existents entre comunitats, que van des del 24,5% de cobertura de població sota el llindar de la pobresa a Euskadi al 5,9 a Balears.
Els gerents de Serveis Socials han acusat a l’executiu de «no complir amb l’objectiu que es va plantejar que en uns mesos arribaria l’IMV a les 850.000 famílies que malviuen en la pobresa extrema en el nostre país. Mentrestant, la persistència de les «cues de la fam» haurien de, segons l’associació, «avergonyir als governants» als quals acusa d'»impericia del Govern en la gestió de la vacuna contra la pobresa, com van qualificar l’Ingrés Mínim Vital».
Segons dades recopilades per l’Associació de Directors i Gerents en Serveis Sociale a l’abril 589.948 famílies van ser beneficiàries de l’IMV, amb un total d’1.771.480 persones. El col·lectiu ha recordat que l’Ingrés Mínim Vital engloba tant la renda bàsica de subsistència, per a famílies amb ingressos per sota de la renda garantida, com el complement d’ajuda per a la infància que permet completar les rendes inferiors a 3 vegades la renda garantida.
Les famílies que perceben la renda bàsica de subsistència per tenir ingressos inferiors al que es considera «renda garantida» són «només», segons l’entitat, 392.902 llars (1.006.763 persones), el 2,1% de la població espanyola. Així mateix, ha recordat que la previsió inicial, quan l’IMV es va implantar el 2020, era arribar a 850.000 que es troben en situació de pobresa severa (17% de la població espanyola, 2,3 milions de persones).
«La realitat és que només s’ha aconseguit el 46,2% de cobertura de la pobresa severa», ha explicat el col·lectiu. I, han afegit, si es pren com a referència el risc de pobresa, actualment hi ha a Espanya 8.260.000 en aquest situació, en estar per sota del 60% de la mitjana d’ingressos. En conseqüència, l’IMV «només» arriba al 12,2% de les persones en risc de pobresa.
SITUACION PER CCAA
A nivell territorial, l’associació ha insistit en les «grans diferències» en aquesta implantació entre Comunitats Autònomes. L’IMV arriba a més del 20% de la població baix el llindar de pobresa a País Basc (24,6%), Ceuta (23,5) i Melilla (22,6%), però no arriba al 10% a Castella-la Manxa (8,7%), Catalunya (8,6%), Canàries (8,3%) i Balears (5,9%).
Més pròximes a la mèdia nacional del 12,2%, es troben comunitats com Navarra (17,7%), Astúries (16,5%), La Rioja (15,8%), Andalusia (14,4%), Aragó (13,6%), Madrid (13,07%), Extremadura (13,4%), Cantàbria (12,2%), Castella i Lleó (12,17%), Comunitat Valenciana (11,01%), Galícia (10,9%).
Davant d’aquestes dades, l’Associació de Directors i Gerents a Serveis Socials és «necessari un impuls encara major per a incorporar l’IMV en la gestió als serveis socials d’atenció primària». Consideren que «els serveis socials comunitaris són una xarxa capil·lar que arriba a tota la ciutadania independentment del municipi en el qual resideix i de la seua situació personal i social».
No obstant això, s’ha lamentat l’organització, «el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social no ha establit cap coordinació que, sens dubte, haguera ajudat a la implantació de l’IMV, millorant els terminis en l’accés i la situació econòmica de moltes famílies». En la seua opinió, «el laberint burocràtic dissenyat per a accedir a l’IMV ha fet, en la major crisi social de la història, que milers de persones en situació de vulnerabilitat, passen mesos de la seua vida patint moments de gran precarietat».
