La moció dels de Feijóo també reclama complir amb el 2% del PIB en Defensa i ampliar el subministrament d’armes a Ucraïna
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
El PP portarà aquest dimarts al Ple del Congrés una moció per la qual es demanarà novament a la Càmera que es pronuncie respecte a la postura del Govern sobre el Sàhara i li demana que faça marxa enrere en el seu respatler al pla proposat pel Marroc per a l’antiga colònia espanyola.
Aquesta és una de les qüestions concretes incloses en la moció resultat de la interpel·lació a la qual el PP va sotmetre al ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares, durant l’última sessió de control al Govern a la fi del mes d’abril en la qual li van enlletgir la política exterior del Govern.
El text presentat pels ‘populars’ consta de vuit punts que, amb molta probabilitat seran votats per separat i no en el seu conjunt per a tractar de concitar el major respatler possible entre els diputats.
UN FOCUS DE DERROTES
La revisió de la posició sobre el Sàhara ja ha provocat al PSOE diverses derrotes al Congrés, doncs ni Sumar ni els seus aliats parlamentaris nacionalistes i independentistes l’accepten.
En concret, el PP vol que des del Congrés s’inste a «recuperar la posició històrica de neutralitat activa d’Espanya respecte al contenciós del Sàhara Occidental, rebutjant així i deixant sense efecte el posicionament unilateral adoptat pel president del Govern al març del 2022».
Els ‘populars’ es refereixen amb això a la carta de Sánchez al rei Mohamed VI en la qual sosté que el pla d’autonomia és «la base més seriosa, creïble i realista» per a resoldre el conflicte i recorden en l’exposició de motius que en el canvi de postura «no va ser tingut en compte ni el Consell de Ministres ni el Congrés dels Diputats».
Així mateix, i en línia amb la nova etapa en la relació que va obrir aquest posicionament i a la declaració conjunta que es va acordar a l’abril del 2022, volen instar a l’Executiu a «fer públic el calendari acordat amb el Marroc en el qual s’establisca la data de reobertura de la duana comercial a Melilla i l’obertura de la de Ceuta».
D’altra banda, els de Alberto Núñez Feijóo també volen que es reclame al Govern que complisca «amb el compromís adquirit amb l’OTAN d’invertir en Defensa fins a arribar al 2% del PIB el 2030» i que reitere «la condemna de la invasió russa a Ucraïna» i envie «l’ajuda militar sol·licitada d’acord amb els nostres aliats de la UE, especialment sistemes de defensa antimíssil Patriot, munició d’artilleria i tancs Leopard».
RECONEIXEMENT DE PALESTINA
En un altre ordre de coses, també sostenen que el Congrés reafirme la seua postura «respecte a la solució dels dos Estats encaminada a acabar amb el conflicte a Orient Pròxim, adoptada en la proposició no de llei de 18 de novembre del 2014». Aquesta proposta, aprovada per àmplia majoria tant amb suport del PP com del PSOE, animava al Govern a reconèixer l’Estat palestí.
Així mateix, el PP demana que el Govern done a conèixer «la posició negociadora» que té «amb Regne Unit respecte a Gibraltar, en el marc de les negociacions amb la Comissió Europea, com a conseqüència del Brexit», en referència a l’acord que es negocia i que regularà les relacions del Penyal amb els Vint-i-set.
Finalment, de prosperar la moció del PP, des del Congrés també es reclamarà a l’Executiu que condemne «les violacions comeses en contra dels Drets Humans, la democràcia, la llibertat i l’Estat de dret per les dictadures d’Amèrica Llatina, especialment a Cuba, Veneçuela i Nicaragua».
I en línia amb aquest punt que exigisca en tots els fòrums internacionals «la celebració d’eleccions lliures i justes a Veneçuela, amb presència d’observadors internacionals i condicionant la revisió de sancions en el marc de la UE que s’han dut a terme en aquest termes».
