Llengua Castellana, Història de la Filosofia i Anglés, entre els exàmens amb més canvis en la nova PAU

Ejemplo de shortcode con estilo
La Conselleria d'Educació ha anunciat canvis significatius en la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) per al curs 2024-2025. Destaca la reducció de l'optativitat i l'ajustament en l'estructura d'exàmens de Llengua Castellana, Història de la Filosofia i Anglés.

Educació publica els models per al curs 2024-2025, que eliminen la màxima optativitat acordada en l’etapa covid

VALÈNCIA, 29 (EUROPA PRESS)

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha publicat en la seua pàgina web les estructures d’examen de les 33 assignatures de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU), que presenten com a principal novetat per al curs 2024-2025 la desaparició de la màxima optativitat acordada en l’etapa covid. D’esta manera, es torna al model anterior al 2020.

Els models es poden consultar en el següent enllaç https://ceice.gva.es/es/web/universidad/informacion-pau

La setmana passada els especialistes encarregats de dissenyar els exàmens per a la Prova d’Accés a la Universitat van presentar al professorat de Batxillerat de la Comunitat Valenciana les estructures dels exàmens i els criteris d’avaluació.

Cada matèria tindrà un model únic d’exercici que s’estructurarà en diferents apartats segons els sabers establits en els diferents temaris. En algunes d’estes seccions es podrà incloure la possibilitat de triar entre diverses preguntes o tasques. Esta elecció no podrà implicar en cap cas la disminució del nombre de competències específiques objecte d’avaluació.

Una de les novetats d’este curs és que en la fase d’accés (obligatòria) es pot triar l’idioma estranger del que s’examinarà, amb independència de l’assignatura cursada en 2º de Batxillerat, podent triar una segona llengua estrangera en la fase d’admissió (voluntària).

A més, s’introduïxen en la fase d’accés els exàmens corresponents a les matèries del Batxillerat general, i en la fase voluntària els estudiants podran examinar-se de fins a 3 assignatures, a més de la llengua estrangera addicional.

Tots els exàmens de les matèries de la fase obligatòria seran al matí de 9.30 hores a 13.15 hores, la resta dels exercicis es realitzaran a la vesprada de 15.30 hores a 19.15 hores.

Finalment, ha de ressenyar-se que enguany s’establixen uns criteris generals de correcció en els quals es valorarà la capacitat expressiva i la correcció idiomàtica dels estudiants ponderant la correcció ortogràfica i la coherència, cohesió, correcció gramatical i lèxica en la resposta realitzada en cada exercici.

La màxima deducció global en cada exercici serà d’un punt en totes les matèries, excepte en Llengua Castellana i Literatura II, Valencià: Llengua i Literatura II, en les quals la màxima deducció global en cada exercici serà de dos punts, així com en les matèries de Llengua Estrangera II, que apliquen els seus propis criteris.

Des de la Conselleria assenyalen que el temari de les assignatures no ha canviat este curs i es manté «exactament igual» que en convocatòries anteriors. Quant a l’estructura dels exàmens, en termes generals, la gran majoria dels models presenten una disposició similar al curs anterior, si bé, «per exigències de la pròpia normativa estatal, l’optativitat, com ja s’ha assenyalat, és menor», postil·len.

Entre les assignatures que han introduït canvis més significatius destaca el cas Llengua Castellana i Literatura II que passa a tenir tres blocs en lloc de dos, com en edicions anteriors, distribuïts de la següent manera: Comunicació escrita (/0-4 punts), Coneixement de la llengua (0-3 punts) i Educació literària (0-3 punts).

Així mateix, en Història de la Filosofia la prova passa a tenir tres apartats en els quals l’alumne haurà de realitzar un comentari de text (4 punts), definir un concepte (2 punts), a més d’elaborar una redacció (4 punts) sobre diverses opcions proposades.

D’igual manera, en la llengua estrangera Anglés la prova s’ha estructurat en dos apartats, un de comprensió (7 punts) i un altre d’expressió (3 punts). Este mateix model també s’ha utilitzat per a l’assignatura de Francès. Llatí II també presenta alguns canvis puntuals atorgant un major pes en la qualificació a la traducció del text proposat sobre la resta de les preguntes formulades.

Pel que fa a les assignatures de l’àmbit de les Ciències, des de l’administració apunten que «apenes s’observen canvis» i en Química s’ha passat a tenir cinc preguntes amb diverses opcions d’optativitat en cadascuna d’elles.

Així mateix, el departament que dirigix José Antonio Rovira recorda que la Comunitat Valenciana se sumisca al projecte d’unificar la prova d’accés a la universitat en tot el territori nacional. En este sentit, els exàmens se celebraran el 3, 4 i 5 de juny en la convocatòria ordinària i 1, 2 i 3 de juliol en l’extraordinària.

DISTRIBUCIÓ I HORARIS

La PAU començarà amb l’exercici de Llengua Castellana i Literatura II a les 9.30 hores del primer dia de cada convocatòria. Els exàmens tindran una durada de 90 minuts amb descans de 45 minuts entre cadascun d’ells. Tots els exercicis de les matèries de la fase d’accés tindran lloc en horari de matí de 9.30 hores a 13.15 hores , la resta dels exercicis es realitzaran a la vesprada de 15.30 hores a 19.15 hores.

A més, conclou, «la Comunitat s’ha ajustat en bona part als models d’examen consensuats en la resta de les comunitats autònomes, garantint als estudiants una major equitat en el procés de preinscripció i accés al sistema universitari públic espanyol».

Últimes notícies

Llibertat provisional per als quatre ultres detinguts en la baralla prop del Ciutat de València

El jutjat d’instrucció de València ha deixat en llibertat provisional quatre ultres del Sevilla detinguts per una baralla multitudinària amb radicales del Levante dilluns passat als voltants del Ciutat de València. Els investigats, que no han declarat, hauran de comparéixer quan els ho requerisca el jutjat i comunicar qualsevol canvi de domicili.

Així afectarà a la Comunitat Valenciana l’avís per fortes pluges des de dissabte

El Centre de Coordinació d’Emergències ha llançat un avís especial per un episodi de pluges intenses i persistents que podria començar dissabte i concentrar-se diumenge als litorals i prelitorals mediterranis.

L’Audiència rebutja el recurs d’Emilio Argüeso pel cas de la DANA a Chiva i Utiel

La Secció Segona de l’Audiència de València ha confirmat l’ordre que exigix als ajuntaments de Chiva i Utiel certificar si reberen els avisos d’Emergències durant la DANA, i ha tombat el recurs de la defensa d’Emilio Argüeso.

Tres informes ja advertien que el Museu de Villena necessitava vigilància 24 hores abans del robatori del Tresor

La comissió municipal sobre el robatori del Tresor de Villena ha constatat que tres informes previs recomanaven vigilància física 24 hores al museu. L’oposició reclama més documentació, mentres el govern local defensa que les exigències mínimes de seguretat sí que es complien.

Sis mesos de presó a un empresari per tindre deu empleats sense alta en la Seguretat Social

Un empresari de 42 anys ha sigut condemnat a sis mesos de presó i una multa per tindre tota la plantilla, deu treballadors colombians, sense contracte ni alta en la Seguretat Social a Alacant. La pena de presó ha quedat en suspens sempre que no torne a delinquir.

Divaldirectia complix 10 anys formant directius locals amb tres presidents de la Diputació

La Diputació de València ha celebrat el desé aniversari de Divaldirectia amb la presència dels tres últims presidents i l’inici de la sisena edició del programa, que ha format ja 239 directius locals.

Nicolás Olea, nou doctor honoris causa de la UA: ‘El cos humà no es pot separar del seu ambient’

El metge i catedràtic emèrit Nicolás Olea ha sigut investit doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant, on ha defensat que el cos humà està íntimament lligat al seu entorn i que la medicina ha de prevenir el sofriment abans que calga curar-lo.

Elx recorda els dotze guàrdies civils assassinats per ETA en 1986 amb una exposició

La Llotja Medieval d’Elx acull fins al 15 de novembre l’exposició ‘12 vidas. Una herida permanente’, que homenatja els dotze guàrdies civils assassinats per ETA en 1986 a Madrid, entre ells dos agents nascuts a la Comunitat Valenciana.