Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Judici a Castelló per bulo de pederàstia del cas Bar España difós durant vint anys

La Secció Penal de la Plaça 3 del Tribunal d'Instància de Castelló jutjarà entre el 16 i el 26 d'octubre sis acusats de difondre durant dècades el bulo del suposat cas de pederàstia del Bar España de Benicarló, pel qual es reclamen 2,4 milions d'euros d'indemnització.

SOS Hostaleria carrega contra la vaga general de l’11 de novembre per «política»

SOS Hostaleria rebutja la vaga general de l’11 de novembre, que qualifica de mobilització política que danyarà sobretot autònoms i xicotetes empreses del sector.

Compromís acusa Catalá d’encendre el 9 d’Octubre per la protesta per la vivenda

Compromís acusa l’alcaldessa de València, María José Catalá, de voler encendre l’ambient del 9 d’Octubre usant l’acampada per la vivenda, i li retreu que no busque solucions al problema d’accés a una vivenda digna.

Pérez Llorca donarà comptes en Les Corts sobre la dana i la ‘prioritat nacional’

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, respondrà dimecres que ve en el ple de Les Corts preguntes dels síndics sobre la gestió de la dana del 2024 i l’aplicació de la ‘prioritat nacional’ en la Comunitat Valenciana.

Sònia Valiente transforma la tragèdia del Hindenburg en un ‘thriller’ sobre soledat i poder

La novel·la ‘El vuelo de la fortuna’, de la valenciana Sònia Valiente, recrea l’últim viatge del Hindenburg per abordar la soledat, l’ambició i els límits del poder i del progrés tecnològic.

El PSPV atribueix a les seues al·legacions i als veïns el fre a un nou hotel al vell cine Imperial del Cabanyal

El PSPV-PSOE assegura que les al·legacions del seu grup i de l’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar han impedit, de moment, la llicència d’un hotel de 27 habitacions al vell cine Imperial. El portaveu Borja Sanjuan alerta que el govern municipal estudia canviar les normes urbanístiques i reclama prioritzar vivendes assequibles davant la pressió turística.

València es queda sense mascletà del 9 d’Octubre per l’acampada per la vivenda

L’Ajuntament de València ha anunciat que la mascletà del 9 d’Octubre a la plaça ha quedat suspesa per decisió de la Delegació del Govern, davant l’acampada de més de 1.500 persones pel dret a la vivenda. La resta d’actes continuen previstos i el consistori estudia possibles accions judicials.

El Tribunal de les Aigües, reafirmat com a símbol viu de la identitat valenciana

Juanfran Pérez Llorca ha destacat el Tribunal de les Aigües com a llegat viu de la Comunitat Valenciana, model universal de governança i símbol d’identitat valenciana, en rebre la blusa de síndic d’honor i la medalla de plata de la institució.