Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Atenes vibra amb la Final Four de l’Eurolliga i el somni de la corona europea

Atenes recupera la Final Four de l'Eurolliga dènou anys després i s'ompli d'aficionats de Reial Madrid, València Basket, Fenerbahce i Olympiacos que somien amb la corona europea.

La Nova Muixeranga d’Algemesí retrà homenatge a Catarroja a les víctimes de la dana de 2024

La Nova Muixeranga d'Algemesí celebrarà este dissabte en el Parc dels Barraques de Catarroja un acte d'homenatge a les víctimes mortals i persones afectades per la dana de 2024, amb figures humanes, ofrena floral i lliurament de fons solidaris.

La Diputació de València reunix la poesia completa de Max Aub en 825 referències

La Diputació de València publica Poesia completa 1925-1972 de Max Aub, un volum que reunix 825 composicions, més de 500 d'elles inèdites, i consolida el seu llegat poètic.

José María Ángel manté davant el jutge que desconeixia el seu títol universitari fals

El excomisionado del Govern per a la DANA reitera davant el jutge que no va elaborar el suposat títol d'Arxivística de 1983, afirma que no el va usar en la seua carrera professional i ho atribuïx a un error administratiu.

Maria Schneider, Esperanza Spalding i Lizz Wright lideren el Festival de Jazz de València 2026

El Festival de Jazz de València celebrarà la seua 29 edició entre el 24 de juny i el 26 de juliol amb quinze concerts i grans figures internacionals com Maria Schneider, Esperanza Spalding, Joe Lovano, Włodek Pawlik i Lizz Wright, a més d'una àmplia representació del jazz valencià.

La jutgessa que investiga la dana crida a declarar a la diputada provincial de Carreteres

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana de 2024 cita com a testimoni a la diputada provincial de Carreteres i reclama els registres de trucades vinculats a l'emergència.

Compromís acusa el govern de Catalá d’ocultar durant tres anys dades de contaminació a València

Compromís fa públiques dades d'una xarxa de sensors ambientals que, segons el grup municipal, el govern de María José Catalá ha mantingut ocults durant tres anys, mentres l'Ajuntament defén que només són vàlids els registres oficials.

València destina 16 milions a rehabilitar els trams X i XI del Jardí del Túria

L'Ajuntament de València ha aprovat la rehabilitació integral dels trams X i XI del Jardí del Túria, amb una inversió de 16 milions, i la reparació de la xarxa de col·lectors de La Torre, dotada amb 4 milions.