Este estiu, marcat per onades de calor extremes, Greenpeace ha posat en evidència una preocupant realitat: més del 70% de les capitals de província i autonòmiques a Espanya manquen d’una xarxa pública de refugis climàtics. Estos espais són fonamentals per a protegir la població vulnerable enfront de les altes temperatures.
Segons l’informe Ciutats roent: refugis climàtics i desprotecció enfront de la calor extrema a Espanya, només 16 de les 52 capitals estudiades compten amb estos refugis. A més, set comunitats autònomes —Extremadura, Castella-la Manxa, Cantàbria, Astúries, Galícia, Canàries i Balears— no disposen de refugis climàtics en les seues capitals, la qual cosa augmenta la vulnerabilitat davant les onades de calor.
Importància dels refugis climàtics i mesures urgents
Greenpeace subratlla que els refugis climàtics representen una de les respostes d’adaptació més ràpides i eficaces enfront de la calor en zones urbanes caracteritzades per l’escassetat de zones verdes. L’organització recomana implementar urgentment tres mesures clau: accions climàtiques ambicioses, elaboració de plans d’adaptació que transformen els espais públics i establiment de refugis climàtics efectius que siguen accessibles per a tots.
Desigualtats marcades entre ciutats
Quant a la distribució de refugis, Barcelona lidera amb 401 espais, seguida per Bilbao (131), Murcia (94), Màlaga (93) i Sant Sebastià (89). En contrast, ciutats com Sevilla (5), Córdoba (14, només per a majors), València (20) i Madrid (31) compten amb un nombre molt més baix de refugis.
Quan s’analitza el ràtio habitants per refugi, Sant Sebastià, Lleida i Logronyo presenten les millors xifres, mentres que Sevilla, Madrid i València tenen les ràtios més deficients, amb un refugi per cada desenes de milers d’habitants. Alacant i Castelló a penes compten amb un únic refugi per a tota la seua població.
Limitacions en la funcionalitat dels refugis
Greenpeace advertix que el nombre de refugis i la seua ràtio poblacional no garantixen la seua efectivitat real a causa de la falta de regulació clara que establisca requisits mínims per a estos espais. Per exemple, la majoria dels refugis incomplixen els horaris adequats, presentant tancaments en horaris crítics com al migdia, vesprades, caps de setmana o fins i tot durant part de l’estiu.
Una altra qüestió pendent és la gratuïtat: no tots els refugis són accessibles sense cost. Alguns inclouen instal·lacions com a piscines municipals, museus o centres culturals que requerixen entrada paga, la qual cosa limita la protecció als qui més ho necessiten. Així mateix, alguns refugis exigixen consum obligatori, com uns certs centres comercials i cafeteries que formen part d’estes xarxes.
Inadequació d’alguns espais designats com a refugis
En moltes ciutats, els refugis no compten amb capacitat adequada, zones de descans ni ombra suficient. Destaquen exemples com Bilbao, Barcelona, Múrcia o Sevilla on alguns refugis són estacions de transport o mercats sense garantir si són adequats per a romandre en condicions confortables. També s’inclouen espais exteriors com a parcs o places que haurien de comptar amb ombra, fonts d’aigua, zones segures i accessibilitat per a ser efectius.
Estes deficiències accentuen la vulnerabilitat davant les onades de calor, el fenomen meteorològic que més ha augmentat en intensitat i duració a causa del canvi climàtic i que s’ha convertit en la principal causa de mortalitat extrema a Europa i Espanya.
En conclusió, Greenpeace urgix a les autoritats locals i nacionals a prendre mesures immediates per a establir refugis climàtics adequats, accessibles i gratuïts que protegisquen els ciutadans més afectats per les altes temperatures, mitigant així els riscos sanitaris i socials associats a la calor extrema.
