L’Advocacia de la Generalitat ha sol·licitat una condemna de quatre anys de presó per a Francisco Javier Puig, germà del expresident Ximo Puig, acusat de falsedat documental continuada i estafa agreujada.
Esta petició se suma a la de la Fiscalia, que reclama una pena de quatre anys i deu mesos per emetre presumptament factures falses per a cobrar subvencions relacionades amb ajudes al valencià en mitjans de comunicació durant 2015 i 2016.
L’escrit de l’Advocacia també contempla, de manera subsidiària, condemnes alternatives de dos anys i sis mesos per falsedat documental continuada i tres anys per apropiació indeguda agreujada, igual que la Fiscalia.
A més, per a Juan Enrique Adell Bover, soci de Puig i també processat
Se sol·licita tres anys de presó per falsedat en document mercantil continuada i estafa agreujada. De manera subsidiària, es demanen dos anys per falsedat documental i dos anys per apropiació indeguda.
La Fiscalia compartix esta petició
Per a Adell, fonamentada en un delicte continuat amb estafa agreujada per cooperació necessària.
Els fets investigats van sorgir després d’una querella presentada al març de 2019
Pel Partit Popular contra Francisco Puig i el llavors director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, per presumpta prevaricació, malversació i frau en subvencions de la Generalitat destinades a fomentar el valencià.
Les subvencions afectades corresponien a Comunicació dels Ports i Mas Mut Produccions
Empreses administrades per Francisco Javier Puig, que suposadament van rebre fons mitjançant factures duplicades i altres documents falsos.
Al novembre de 2019, la querella es va ampliar
Per a incloure a Juan Enrique Adell Bover, vinculat amb empreses com a Canal Maestrat i Kriol, presumptament implicades en el frau mitjançant factures duplicades i domicilis ficticis.
El 31 de gener de 2025, el jutge va dictar orde de processament abreujada
Contra els dos per estafa i falsedat documental, descartant el delicte de frau en subvencions perquè la suma presumptament obtinguda de manera indeguda, aproximadament 67.500 euros, no aconseguia el llindar penal de 120.000 euros vigent llavors.
El procés judicial revela indicis clars
De l’ús de factures falses, societats instrumentals i domicilis ficticis per a obtindre indegudament estes ajudes, la qual cosa constituïx un cas rellevant de corrupció i frau en l’àmbit públic valencià.
Este cas ha generat gran atenció
Per la vinculació directa amb figures polítiques rellevants i posa en evidència la necessitat d’una major transparència i control en la gestió i concessió de subvencions públiques.
La causa seguix oberta
A l’espera de pròximes etapes judicials que determinaran la responsabilitat final dels implicats i les possibles sancions a aplicar.
