El Tribunal Suprem ha establit que un canvi de sexe registral no pot anul·lar una condemna prèvia per violència masclista per fets comesos quan l’autor era legalment un home. La decisió afecta un cas jutjat a Castelló, en què es va condemnar l’acusat per agressions a la seua exparella i a la filla de huit anys que tenien en comú.
Segons explica la sentència, la persona condemnada havia obtingut un auto de canvi de sexe del Registre Civil de Castellón l’1 de juny de 2023. Esta resolució es va dictar un any després de l’agressió i reconeixia la seua condició legal de dona. Amb aquest argument, va recórrer davant el Tribunal Suprem i va al·legar que no podia ser condemnada per un delicte de violència masclista perquè ja no era un home.
El Tribunal Suprem rebutja esta tesi en una sentència de 22 de juliol. El tribunal subratlla que el canvi de sexe no té efectes retroactius sobre fets anteriors, que ja havien sigut comesos, jutjats i sentenciats quan el recurrent era un home a tots els efectes jurídics i legals. Per tant, no pot utilitzar-se el canvi registral per intentar neutralitzar una condemna per violència de gènere.
El Suprem confirma així la condemna de 9 mesos de presó per un delicte de violència de gènere i altres 9 mesos per violència domèstica contra la seua filla. Estes penes havien sigut imposades per un Jutjat de lo Penal de Castelló i posteriorment ratificades per l’Audiència Provincial.
Agressió a l’exparella i a la filla menuda
Els fets es van produir el 20 d’abril de 2022, segons va considerar provat el jutjat de primera instància. Aquell dia, l’acusat va acudir als voltants del domicili de la seua exparella sentimental per visitar la filla de huit anys que compartien. La trobada es va desenvolupar en un ambient tens des del primer moment.
El relat de fets provats arreplega que l’acusat va agarrar fortament del braç la xiqueta. Segons la resolució, ho va fer amb la intenció de menyscabar la seua integritat física. Davant esta situació, la mare va eixir en defensa de la menor.
En aquell moment, l’acusat li va propinar un colp de puny en la cintura i diversos colps més. La sentència també descriu arañazos i agressions en la zona del coll. Estos fets van fonamentar la doble condemna per violència de gènere i violència domèstica.
Criteri del Suprem sobre canvi de sexe i violència de gènere
El Tribunal Suprem assenyala, en línia amb el criteri de la Fiscalia, que la condemna es va imposar com a home autor de violència sobre la dona, la seua exparella sentimental. Per això, recorda que el canvi registral de sexe no pot produir efectes retroactius respecte a fets anteriors. Estos fets ja s’havien comés, investigat i jutjat quan el recurrent figurava com a home en tots els registres legals.
La resolució afig un matís important. El Suprem indica que, fins i tot en el cas d’un canvi de sexe produït abans del delicte, tampoc podria servir per neutralitzar una condemna per violència de gènere si es demostrara que s’ha fet amb intenció de defraudar la llei. En paraules del tribunal, en eixos supòsits el canvi de sexe tampoc podria utilitzar-se per eludir la responsabilitat penal.
Ara bé, la sentència remarca que el sol canvi registral no implica automàticament frau. El Tribunal Suprem precisa que la prova d’una intenció de frau de llei ha de ser plena i sense cap dubte. Eixa valoració correspon als tribunals en cada cas concret i ha de basar-se en les circumstàncies específiques de la persona i dels fets investigats.
