El Barcelona va firmar una victòria de caràcter en el Ciutat de València després d’alçar un 2-0 advers davant un Llevant valent i ordenat. Pedri i Ferran Torres van encendre la reacció res més tornar del descans i, ja en temps afegit, un centre enverinat de Lamine Yamal va acabar en gol en pròpia porta de Unai Elgezabal per al 2-3 final.
Una arrancada elèctrica a València
La trobada, corresponent a la segona jornada de LaLiga EA Sports, va arrancar amb un estadi ple i una atmosfera de gran ocasió. El campió de Primera i el recent campió de Segona es van mesurar amb pocs canvis respecte a la data inaugural, però de gran importància: al Barcelona, Hansi Flic va alinear a Marc Casadó com a migcampista per a cobrir l’absència de Frenkie de Jong i va donar la primera titularitat a Marcus Rashford. El Llevant, sota la pissarra de Julián Calero, va recuperar la figura del seu capità José Luis Morales.
El Llevant colpeja primer
Amb un pla directe i vertical, el conjunt granota va buscar l’esquena de la saga culer amb pilotes llargues per a aprofitar la velocitat de Morals i Iván Romero. Als huit minuts, una miqueta de Morals va quedar invalidat per fora de joc, avís del que vindria. En el 15, Manu Sánchez va robar a Lamine Yamal, va volar per la banda esquerra i va penjar un centre que va pentinar Morals per a l’arribada d’Iván Romero, que va retallar i va definir amb calma per al 1-0. La graderia va esclatar i el Llevant, replegat en una línia de cinc, es va sentir còmode defenent la seua renda.
Domini culer sense premi abans del descans
El Barcelona va monopolitzar la possessió i va generar ocasions. Rashford va disposar de la primera gran oportunitat abans del minut cinc, però Pablo Campos, molt segur sota pals, va desviar. Ferran Torres va fregar l’empat en estavellar un tret contra el travesser en els compassos finals del primer temps. En #el otro àrea, una cabotada de Dela després de falta lateral va marxar llepant el pal. Quan semblava que el 1-0 seria la renda al descans, un contraatac levantinista després d’una falta lateral culer va acabar amb una rematada de Morales que va impactar a la mà d’Alejandro Balde dins de l’àrea. Després de revisió del VAR, el propi Comandant va convertir el penal en el 45+7 per al 2-0 que va encendre encara més a l’afició local.
Reacció fulminant després del descans
Flic va agitar l’arbre amb un doble canvi en l’intermedi en donar entrada a Gavi i Dani Olmo per Casadó i Rashford. La resposta va ser immediata. En el 49, un córner assajat va deixar a Pedri en la frontal per a armar un tret sec i imparable que va retallar distàncies. Tres minuts més tard, un altre servici de cantonada va culminar amb Raphinha servint una pilota tibant al cor de l’àrea que Ferran Torres va convertir en el 2-2. El Llevant va acusar el desgast i, encara que Calero va buscar cames fresques amb Carlos Álvarez, Pampín i Carlos Espí, l’impuls visitant ja era dominant.
El desenllaç: un centre de Lamine Yamal decidix
Amb el pas dels minuts, el Barcelona va intensificar el setge. Eric García va aparéixer per sorpresa per a cabotejar una ocasió clara que va atrapar Pablo Campos. El meta granota va sostindre als seus amb reflexos en dos mans a mà i bon maneig per alt, mentres la defensa buidava centres a la desesperada. Quan l’empat semblava segellat, Lamine Yamal va encarar per dreta en el 91, va generar l’espai i va traure un centre tibant que Elgezabal, en el seu intent de rebuig, va desviar a la seua pròpia porteria. Un colp cruel per a un Llevant competitiu que va fregar un punt d’or.
Protagonistes i claus del partit
La pissarra a pilota parada del Barcelona va ser determinant, amb dos gols nascuts en servicis de cantonada. Pedri, amb el seu tret de mitjana distància, i Ferran, amb el seu instint en l’àrea, van firmar la remuntada parcial. Lamine Yamal, incisiu tot el xoc, va desequilibrar en el moment clau. En el Llevant, el desplegament de Manu Sánchez i la jerarquia de Morals van marcar el full de ruta d’un equip que va competir de tu a tu durant molts minuts. Pablo Campos va completar una actuació notable malgrat el desenllaç. En les àrees, l’eficàcia visitant i el desgast local van inclinar la balança.
Alineacions i canvis més destacats
El Llevant va formar amb Campos; Toljan, Dela, Elgezabal, Cabell i Manu Sánchez; Pablo Martínez i Oriol Rey a la sala de màquines; amb Brugué, Iván Romero i Morals a dalt. Van entrar Carlos Álvarez, Pampín, Carlos Espí, Iker i Víctor en la segona mitat per a rearmar el bloc. El Barcelona va alinear a Joan García sota pals; Eric García, Araujo, Cubarsí i Balde en defensa; Casadó, Pedri i Raphinha en la medul·lar; amb Lamine Yamal, Ferran i Rashford en atac. Després del descans van aparéixer Gavi i Dani Olmo per a canviar el ritme, i més tard Christensen, Lewandowski i Koundé van reforçar línies.
El relat minut a minut dels gols
1-0, minut 15: Iván Romero culmina una jugada que naix en la conducció de Manu Sánchez i la prolongació de Morales. 2-0, minut 45+7: Morales transforma un penal assenyalat per mà de franc després d’un contraatac. 2-1, minut 49: Pedri ajusta des de la frontal després de jugada assajada. 2-2, minut 52: Ferran definix a passada de Raphinha des del córner. 2-3, minut 91: Elgezabal marca en pròpia porta en intentar buidar un centre de Lamine Yamal.
Arbitratge i ambient
El col·legiat Alejandro José Hernández Hernández va amonestar a Morals, Pablo Martínez i Pampín en els locals, i a Balde en els visitants. El Ciutat de València va reunir 23.415 espectadors i va viure una emotiva prèvia, amb minut de silenci en memòria d’abonats morts en la temporada passada i homenatges a l’exjugador Vicente Iborra, referents de l’entitat granota.
Què suposa el resultat
El Barcelona confirma la seua pegada i capacitat de reacció en un dol de parany davant un Llevant que va demostrar per què va ascendir amb autoritat. La societat entre Pedri, Raphinha, Lamine Yamal i Ferran va deixar senyals positius, i la gestió de canvis de Hansi Flic va resultar decisiva. Per al Llevant, el partit oferix lliçons valuoses: solidesa durant molts minuts, verticalitat efectiva i un pla que complica a qualsevol, més enllà d’un desenllaç que va castigar en excés el seu esforç.
