Un equip internacional en el qual participa la Universitat Politècnica de València ha demostrat que els mapes Lidar permeten identificar edificis maies amb voltes de pedra ocults sota la selva. La troballa oferix una via directa per a llegir la jerarquia residencial i aporta una clau per a entendre l’urbanisme maia a gran escala.
La investigació, desenrotllada juntament amb Tulane University i el consorci Pacunam Lidar Initiative, va analitzar més de 2.600 quilòmetres quadrats de les Terres Baixes Maies, en zones de Guatemala i Mèxic. En eixe territori es van detectar més de 100.000 estructures antigues, i al voltant del 30% van ser classificades com a voltades, un tret associat a major estatus i prestigi.
Per a aconseguir-ho, l’equip va crear un model predictiu capaç de classificar les construccions pel seu sistema constructiu amb un 93% de fiabilitat. La combinació de teledetecció i lectura arquitectònica permet distingir les vivendes i edificis amb murs i voltes de pedra d’altres solucions més senzilles, fins i tot quan la vegetació l’oculta tot en superfície.
Claus sobre la organizacion i el territorio
Diferenciar els edificis voltats de la resta obri la porta a formular hipòtesis més precises sobre com es distribuïen la riquesa i el poder. El patró detectat suggerix que les elits residien disseminades entre la població general, tant en entorns urbans com rurals, la qual cosa facilitava la supervisió de recursos i l’intercanvi a nivell local.
Veure la distribució de residències d’elit i no elit a gran escala ajuda a delimitar barris i àrees funcionals i a revisar la imatge de ciutats centrades únicament en grans acròpolis. La cartografia Lidar mostra xarxes residencials més integrades, amb nuclis de prestigi inserits en trames quotidianes, un tret que redefinix la lectura de l’urbanisme maia en el període Clàssic (250-900 d. C.).
A més d’edificacions, la teledetecció va revelar terrasses de cultiu, canals i aigualides dedicades a la gestió de l’aigua. Este conjunt d’infraestructures reforça la idea d’una planificació territorial avançada i d’una organització política capaç de coordinar la producció agrícola i el proveïment en llargues distàncies.
Impacte en la investigacion i la conservacion
En oferir una visió prèvia del subsol, el Lidar permet planificar excavacions amb major precisió, reduir temps i concentrar recursos en els punts amb major potencial arqueològic. El model predictiu funciona com un filtre que ordena prioritats i disminuïx la intervenció innecessària sobre el terreny.
El mapatge d’estructures invisibles també obri oportunitats per a la conservació del patrimoni, especialment quan jauen en àrees naturals protegides. Conéixer la seua localització facilita el seu monitoratge, l’avaluació de riscos i la presa de decisions per a compatibilitzar protecció ambiental i gestió arqueològica.
El projecte, finançat per la Generalitat Valenciana, combina excavació, anàlisi arquitectònica i dades Lidar per a validar les interpretacions. Esta aproximació interdisciplinària consolida un mètode replicable en altres zones de les Terres Baixes Maies i establix una base sòlida per a futurs estudis sobre urbanisme i organització social.
