El cap de Climatologia de Aemet en la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, va sostindre que no pot dir que Aemet ho fera molt bé el 29 d’octubre, perquè la DANA d’eixe dia va deixar 228 morts. Va recordar que la missió de l’agència és protegir béns i vides, per la qual cosa el balanç no permet satisfacció.
En una entrevista en À Punt, va reclamar recuperar gradualment la confiança en el sistema d’emergències i va subratllar que la gestió del risc es fa baix incertesa. Ningú pot dir exactament què ocorrerà, va explicar; es treballa amb llindars que, quan se superen, activen procediments.
Confiança i avisos
Segons Núñez, això va ser el que es va aplicar llavors. Però la magnitud real va superar qualsevol previsió concreta: no podia saber que a Turís caurien 770 litres ni imaginar, ni en els seus pitjors escenaris, un balanç de 220 morts per la riuada. D’ací la seua insistència a prendre mesures preventives com més prompte millor, de manera massiva, i a alertar a la població amb temps suficient.
La diferència entre un avís meteorològic i una alerta primerenca va ser clau en el seu diagnòstic. La ciència va anticipar un dia de perill extraordinari. Com a contrast, va recordar que en la riuada de 1957 a València no va existir avís meteorològic, però sí una alerta primerenca a través dels mitjans; a l’octubre de 2024 va ocórrer el contrari: va haver-hi avís, però l’alerta a la població no va arribar o va arribar amb retard. En situacions així, la primera baula de la cadena de comunicació resulta tan decisiu com els models i radars.
Tecnologia i factor humà
Núñez va defendre el treball dels organismes de protecció civil en la Comunitat Valenciana, que han gestionat crisi amb èxit durant dècades. Al seu juí, un dels problemes d’aquella jornada va poder ser la confiança excessiva en la tecnologia, que va desplaçar el factor humà. L’experiència operativa, la lectura del terreny i la capacitat d’interpretar senyals febles ajuden a decidir abans i millor quan tot és incert.
Per això va plantejar analitzar amb detall què va fallar. Eixe examen, deduïble de les seues paraules, pansa per revisar protocols, aclarir qui decidix i quan, assegurar redundàncies en els canals d’avís, i garantir missatges coherents i comprensibles per a la ciutadania. També implica practicar l’anticipació: si el risc és extraordinari, actuar prompte —encara que després l’impacte siga desigual— és preferible a esperar confirmacions que poden arribar tard.
L’objectiu final, va insistir, és tornar a connectar amb la ciutadania perquè confie en el sistema quan se li demane actuar. La gestió d’emergències exigix decisions sota pressió i amb informació imperfecta; per això, combinar ciència, tecnologia i criteri humà continua sent la millor defensa enfront d’episodis de pluges torrencials i riuades com les viscudes aquell 29 d’octubre.
