El Consell de Ministres ha aprovat un decret que fixa la capacitat ordinària d’acolliment de les autonomies i constituïx l’últim pas per a activar la derivació obligatòria de menors migrants no acompanyats. L’objectiu declarat és equilibrar la càrrega entre territoris i garantir un acolliment digne, solidària i humanitària. La majoria de comunitats ha expressat el seu rebuig, encara que la normativa les obliga a atendre estos menors.
Com funciona el nou repartiment
El decret establix que cada comunitat ha de comptar amb places suficients per a complir un ràtio de 32 menors per cada 100.000 habitants. Quan un territori triplica la seua capacitat ordinària —com ocorre amb Canàries o Ceuta— pot sol·licitar que es declare la contingència migratòria. Amb eixa declaració, el Govern ordena trasllats cap a regions amb menys saturació de recursos. La derivació es concep com un mecanisme de solidaritat obligatòria que busca alleujar a les zones més tensionadas i distribuir les cures de manera més proporcionada.
Amb l’entrada en vigor de la norma, arrancarà el trasllat d’al voltant de 3.000 jóvens des dels territoris amb major pressió —especialment l’arxipèlag canari i Ceuta— cap a altres comunitats. A més, a partir de setembre, els menors que arriben a zones ja tensionadas hauran de ser derivats a altres autonomies en un termini de 15 dies. Este calendari obliga a una coordinació àgil entre administracions per a identificar places disponibles i organitzar els moviments sense dilacions.
El còmput dels trasllats tindrà en compte quants menors acull ja cada autonomia i la seua capacitat ordinària, a més de paràmetres socioeconòmics com la renda, la taxa d’atur, l’esforç previ, la dispersió territorial o situacions específiques com la condició fronterera o la insularitat. En la pràctica, este enfocament ponderat pretén que el repartiment no es faça només per població, sinó també per capacitat real i esforç realitzat, de manera que la transició siga més equilibrada.
Segons les dades manejades pel Govern, la majoria d’autonomies acullen a menys menors migrants dels que els correspondria per població amb el criteri fixat, que el principal partit de l’oposició rebutja. Les majors diferències es produïxen a Andalusia, amb 1.372 per davall del contingent, Comunitat Valenciana, amb 1.216, i Galícia, amb 620. Estos desfasaments anticipen que estos territoris hauran d’assumir més places fins a aproximar-se al ràtio establit. En canvi, ni País Basc ni Catalunya haurien de rebre a més jóvens per l’esforç d’acolliment ja realitzat, encara que Catalunya ha anunciat la seua intenció d’atendre almenys 31, en línia amb campanyes anteriors.
Xoc polític i judicial
El nou sistema ha deslligat crítiques de diverses comunitats, que alerten que el repartiment pot desbordar les seues capacitats si no es reforcen els recursos. Madrid i La Rioja han expressat les seues queixes i reclamen més planificació. En el front judicial, deu autonomies governades pel PP i Castella-la Manxa han recorregut davant el Tribunal Constitucional. A més, la Comunitat de Madrid ha acudit al Tribunal Suprem i Balears ha anunciat que també ho farà, sol·licitant la suspensió cautelar del repartiment. A l’espera del que resolguen els tribunals, el decret està aprovat i el procediment es posa en marxa amb la reforma de la llei d’estrangeria ja realitzada.
En les pròximes setmanes, les administracions hauran de concretar contingents, ampliar o reconfigurar places d’acolliment i fixar calendaris de trasllat. El repte immediat passa per equilibrar la pressió entre territoris sense interrompre l’atenció i protecció dels menors, amb el focus en el seu interés superior i en l’eficàcia del sistema d’acolliment.
