El Consell ha autoritzat l’Advocacia de la Generalitat a interposar un recurs contenciós administratiu contra el Reial decret 743/2025 que establix el repartiment de menors migrants no acompanyats entre comunitats autònomes. A més, sol·licita la seua suspensió cautelar en considerar que la seua aplicació causaria perjuís irreversibles, vulneraria drets i aniria contra l’interés superior del menor, alhora que tibaria encara més el sistema valencià de protecció.
La Generalitat emmarca esta decisió en la defensa de les seues competències en assistència social i protecció de la infància enfront de disposicions del Govern central sobre la redistribució de menors arribats a Canàries. Segons el Consell, el decret introduïx una fórmula unilateral per a calcular la denominada ‘capacitat ordinària‘ dels sistemes autonòmics, basada en dades poblacionals i xifres de l’Administració General de l’Estat, sense integrar la informació remesa per les comunitats ni comptar amb l’aval de la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència.
Capacitat real i tensió del sistema
Amb eixa fórmula, a la Comunitat Valenciana se li assigna una capacitat teòrica per a 1.767 menors, una xifra que, segons l’Executiu autonòmic, no reflectix la situació real d’un sistema ja tensionado. El sistema general de protecció disposa de 1.720 places, considerades insuficients davant l’augment de la demanda. En 2024, les places d’atenció residencial de projecte migratori van augmentar més d’un 60%, fins a 319, un reforç que buscava absorbir part de la pressió però que no ha evitat la sobreocupació.
L’ocupació mitjana del sistema va aconseguir el 160% l’any passat i, en el que va de 2025, ja han sigut atesos 820 menors migrants. Segons el parer del Consell, estes dades evidencien que les places disponibles queden superades pel ritme de derivacions, per la qual cosa aplicar un nou repartiment sense planificació ni reforç previ podria obligar a reubicar a menors en centres saturats o a habilitar recursos temporals, amb una atenció de menor qualitat.
Finançament i cartes als ajuntaments
L’apartat financer és un altre dels arguments del recurs. La Generalitat sosté que el Govern computa 7,4 milions d’euros per a atendre 571 menors a traslladar a la Comunitat, una quantia que equival a 75 euros per menor i dia enfront d’un cost real estimat en 218 euros. Eixe desfasament, advertix, dificultaria cobrir gastos de personal, allotjament i acompanyament socioeducatiu, i podria derivar en desigualtat de tracte entre territoris i en un maltractament institucional cap als menors.
El Consell recalca que la Comunitat és solidària, però també responsable amb l’atenció que precisen estos menors, i considera que un repartiment unilateral, sense consens ni finançament suficient, trencaria el sistema de protecció que la regió té establit. Per això demana la suspensió cautelar del decret mentres es resol el fons del litigi, amb l’objectiu d’evitar efectes difícils de revertir si la norma fora finalment anul·lada.
En paral·lel, la Generalitat ha enviat cartes als ajuntaments de més de 10.000 habitants per a sol·licitar informació sobre els recursos dels quals disposen per a atendre estos menors. El Consell defén que no es tracta d’una obligació, sinó d’una via de comunicació i col·laboració entre administracions per a planificar la resposta. La iniciativa ha generat crítiques des d’alguns consistoris i des del PSPV, al que la vicepresidència replica que no tots els ajuntaments, de distint signe polític, han respost i retrau als socialistes centrar-se en la disputa ideològica sense aportar recursos. L’Advocacia de la Generalitat formalitzarà ara el recurs i la petició de mesures cautelars; si s’acorda la suspensió, l’aplicació del decret quedarà paralitzada mentres es resol el cas.