Carlos Mazón va defendre que la Comunitat Valenciana no viurà de genolls des del pla polític i institucional i va replicar a l’oferiment de Salvador Illa de no viure d’esquena entre les dos comunitats. El president valencià va emmarcar la seua postura en la defensa de l’autogovern i d’un tracte en peus d’igualtat, marcant límits a qualsevol plantejament que interprete com a cessió davant l’independentisme.
El líder català havia anomenat en un acte a València a superar desconfiances entre Catalunya i la Comunitat Valenciana, amb una relació estable més enllà dels colors polítics. Mazón, preguntat en un acte en El Palmar, va respondre que no consentirà submissions davant l’independentisme i que la Generalitat Valenciana mantindrà una posició ferma en les institucions.
Segons la seua valoració, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya han optat per viure de genolls davant les exigències de l’independentisme, una senda que rebutja per a la Comunitat. Va subratllar que els valencians no són subalterns de ningú i que eixa fermesa s’estén al pla estatutari i polític per a assegurar igualtat de tracte davant decisions de l’Estat.
Mazón va definir com a negatiu per als interessos valencians l’anomenat eix Illa-Puigdemont, que va descriure com de recent creació. En la seua opinió, eixa aliança condicionaria decisions del Govern central en matèries sensibles per a les autonomies i no resultaria beneficiosa per a la Comunitat Valenciana.
Deute i immigració en el centre del desacord
El president va apuntar que ja s’ha vist com, al seu juí, els dirigents catalans plantegen la quitació del deute per a quedar-se la millor part i relegar a la resta. Amb això, va expressar el temor al fet que un eventual alleujament financer no es repartisca amb criteris homogenis entre comunitats i que la Comunitat Valenciana torne a quedar en desavantatge.
També va assenyalar el repartiment de la tensió immigratòria, especialment en el cas dels menors, com un altre focus de fricció. Va denunciar que Catalunya pretenga no assumir pressió mentres altres territoris, que va descriure com col·lapsats, carreguen amb més càrrega. Darrere d’eixe avís subjau el debat sobre la coordinació entre autonomies, la disponibilitat de places d’acolliment i l’esforç dels servicis socials per a donar resposta.
En la mateixa línia, va criticar que el Govern català continue finançant amb diners públics ajudes vinculades a les banderes estelades o a campanyes dels Països Catalans que, segons va denunciar, es despleguen en la Comunitat Valenciana. Per al Consell, eixe tipus d’iniciatives es perceben com una ingerència simbòlica en la identitat valenciana i alimenten recels que compliquen l’enteniment institucional.
Normalitat econòmica i defensa de l’autogovern
Malgrat eixe xoc institucional, Mazón va fer una distinció entre el polític i l’econòmic. Va contrastar el que va qualificar com un món virtual en l’institucional amb la realitat empresarial, on existix una relació comercial normal entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. El flux de negocis, va apuntar, continua amb normalitat al marge dels desacords polítics, la qual cosa convida a mantindre oberts els canals econòmics sense renunciar a la defensa de l’autogovern.
El cap del Consell va remarcar que, en el pla institucional, es proposa defendre l’Estatut d’Autonomia, la personalitat pròpia i l’idioma valencians. Eixa defensa implica exigir respecte a les competències i a la singularitat cultural de la Comunitat, així com salvaguardar un tracte equitatiu en decisions que afecten finançament, deute o polítiques socials.
Amb eixe objectiu, va indicar que la Comunitat Valenciana sostindrà una relació exigent amb Catalunya i amb el Govern central. La prioritat, va recalcar, serà assegurar la igualtat amb la resta de territoris sense acceptar condicionants derivats d’acords que, al seu entendre, responguen a interessos de tercers.
L’encreuament de missatges deixa un doble marc: Illa reclama col·laboració estable i Mazón marca límits, buscant una relació no d’esquena però tampoc de genolls. El pols es trasllada ara a la negociació de decisions que afecten de manera directa al dia a dia autonòmic.
