Carlos Mazón va respondre a la crida de Salvador Illa perquè Catalunya i la Comunitat Valenciana no visquen d’esquena amb un missatge nítid: la Comunitat no viurà de genolls en el pla polític i institucional. El president va situar així el debat en termes de dignitat institucional i defensa dels interessos autonòmics.
Preguntat en un acte en El Palmar, va condicionar qualsevol acostament a un tracte en peus d’igualtat i va criticar el que va definir com un eix Illa-Puigdemont, que, al seu juí, no és bo per a la Comunitat. Va recalcar que ni el Consell ni els valencians són subalterns de ningú.
Mazón va citar dos fronts com a exemple dels seus recels. D’una banda, la quitació del deute autonòmic: sosté que la proposta que es planteja permetria a Catalunya quedar-se la millor part i menystindre als altres territoris. Per un altre, el repartiment de la tensió immigratòria amb els menors no acompanyats: va retraure que Catalunya vulga evitar qualsevol pressió mentres territoris ja col·lapsats assumixen la càrrega.
Amb estes crítiques, el president busca deixar clar que les decisions sobre finançament i acolliment impacten directament en la capacitat dels servicis públics valencians. Al seu entendre, qualsevol acord que agreuge eixa pressió o repartisca recursos de manera desigual seria inassumible per a la Generalitat.
Així mateix, va censurar que el Govern català destine diners públics a ajudes que promouen banderes estelades o campanyes dels Països Catalans en la Comunitat Valenciana, una pràctica que interpreta com una ingerència simbòlica en la identitat pròpia.
Xoc institucional i pragmatisme econòmic
Malgrat el to polític, Mazón va destacar que la relació empresarial entre Catalunya i la Comunitat Valenciana manté una normalitat d’intercanvi i col·laboració. Va diferenciar eixe pla de l’institucional i va avançar que defendrà l’Estatut, la personalitat i l’idioma valencians com a línies roges del seu govern.
La proposta de Illa, orientada a superar desconfiances i establir una relació estable al marge dels colors, segons Mazón només és viable si s’assentisca sobre respecte competencial i equitat. En eixe marc, la cooperació pot ser útil; fora d’ell, la Comunitat no acceptarà viure de genolls.
