L’oficial cap del Consorci Provincial de Bombers de València, Manuel Alonso, va declarar davant la jutgessa que investiga la gestió de la dana que a les 17.30 hores el Centre de Coordinació d’Emergències ja tenia constància que el barranc de Poio estava al límit d’aigua. Segons el seu testimoniatge, ell estava de guàrdia aquell dia i eixa informació va arribar pels canals oficials de coordinació.
Alonso va explicar que va ser el propi Centre de Coordinació d’Emergències qui va traslladar l’avís als bombers. Mitja hora després de la constitució del Cecopi, un veí de Riba-roja va telefonar al 112 per a advertir de l’estat crític del llit. A partir d’eixa crida, el centre va difondre l’alerta a la resta d’organismes a través del sistema intern de comunicacions conegut com Coordcom.
Avisos i temps de reacció
La cronologia descrita fixa un moment clau: a les 17.30 hores el risc en el barranc de Poio ja estava identificat i comunicat oficialment. Esta dada resulta rellevant per a la causa penal perquè permet valorar si les administracions van activar mesures amb suficient antelació o si va haver-hi retards en la resposta malgrat disposar de l’avís.
El cap de bombers va detallar a més que, des de les 8.00 del 29 d’octubre, els equips venien atenent incidències a la Ribera Alta, mentres que a Utiel-Requena es realitzaven servicis menors. Quan l’episodi es va agreujar, la dotació que operava en eixa última zona es va quedar allí i no va poder connectar amb la resta d’unitats, la qual cosa va dificultar la coordinació i els va obligar a treballar de forma aïllada en plena emergència.
El conjunt d’actuacions i avisos dibuixa una jornada de creixent pressió operativa: es van activar recursos des de primera hora, es va constituir l’òrgan de coordinació i, poc després, es va difondre un avís de nivell crític sobre un punt sensible del territori. La investigació judicial se centra ara en com es va gestionar eixa informació i quines decisions es van adoptar a partir d’eixe moment.
