Carlos Corberán va situar el focus en el futbol i en la capacitat del València per a sostindre l’exigència durant els 90 minuts davant un dels millors equips del món. Al seu juí, el debat sobre l’escenari no ha de distraure al vestuari: la qualitat de referents com Lamine Yamal, Pedri, Ferran Torres o Rashford transcendix la polèmica pel camp i obliga a competir al màxim des del primer minut.
Aforament i seu del Johan Cruyff
El tècnic va qualificar d’atípica la situació amb la seu del partit i va recordar que Federació i Lliga fixen normes que han de complir-se. Va subratllar que l’estadi no és més xicotet en termes de joc, perquè les seues dimensions són equiparables a les d’altres feus en els quals ha actuat el Barcelona, per la qual cosa no condiciona el pla de l’equip. Sí que ho fa en la graderia: el club ha mobilitzat a 290 aficionats per a fer costat a la plantilla, un esforç que, a ulls de l’entrenador, no es correspon amb el prestigi de la competició. Menys entrades implica menor espente visitant i un ambient més concentrat en favor del local, un factor emocional que el València haurà de gestionar.
Corberán va insistir que el grup s’ha preparat per a rendir independentment de l’estadi. La prioritat és mantindre la concentració i reduir al mínim els errors no forçats, perquè davant un rival de màxima precisió qualsevol concessió es paga cara.
Exigència total davant el Barça de Flic
En el pla tàctic, el tècnic va remarcar que el sistema és secundari —jugar amb quatre o cinc arrere— enfront de la resposta col·lectiva i l’execució dels principis. Va destacar que el Barcelona amb Hansi Flic és més vertical que horitzontal: busca accelerar, guanyar metres amb rapidesa i limitar l’espai d’atac del rival, sotmetent-lo de forma continuada. Eixa proposta obliga el València a ser molt net en l’eixida, a triar bé quan arriscar i a tancar transicions per a no quedar exposat.
L’entrenador va recordar a més els dos colps de la passada temporada enfront del Barça, un 7-1 i un 0-5 que va qualificar com alguns dels dies més durs des que va arribar a la banqueta. Va valorar, no obstant això, la reacció de l’equip després de cada derrota: després del 7-1, el València va véncer al Celta quan estava a quatre punts de la salvació, i després del 0-5 es va imposar al Leganés. Eixe aprenentatge es traduïx ara a transformar el dolor en energia competitiva per a demostrar que aquells resultats no definixen al grup.
Amb eixe bagatge, el València encara el dol decidit a competir millor que el curs passat, a sostindre el ritme i la precisió durant tot el xoc i a convertir la incomoditat de l’entorn en una motivació extra. Per a Corberán, el missatge és senzill: màxima concentració, intensitat sostinguda i convicció per a resistir les fases de domini blaugrana i aprofitar cada opció que aparega.
