Barcelona i València clausuren la quarta jornada a les 21.00 CET amb un dol marcat per la baixa de Lamine Yamal i per l’estrena de l’Estadi Johan Cruyff com a seu, un recinte annex a la Ciutat Esportiva amb tot just 6.000 seients que canvia l’ambient habitual d’un gran partit. El Barça arriba obligat a ajustar peces després d’un inici amb dos victòries i un empat i amb la necessitat de reforçar la seua solidesa defensiva.
Un Barça amb baixes i dubtes
Lamine Yamal no es va exercitar per molèsties en el pubis i queda fora, un contratemps que, a més de deixar-li en dubte per al pròxim compromís europeu, obliga a reconfigurar el front d’atac. La seua absència se suma a les lesions de Ter Stegen, Balde, Frenkie de Jong i Gavi. Hansi Flic ha reclamat més intensitat després de l’empat a Vallecas i ha insistit que no n’hi ha prou amb competir a mig fer; el missatge apunta a cohesió i a minimitzar egos en un vestuari que necessita continuïtat en l’esforç col·lectiu.
La llista d’internacionals arriba amb desgast, especialment els sud-americans Raphinha i Araujo, últims a incorporar-se, la qual cosa pot obrir la porta a rotacions i a minuts per a jugadors amb menys protagonisme. En eixe context, el tècnic valora el salt a l’onze de Gerard Martín i Marc Casadó, i contempla l’opció de Roony Bardghji per a ocupar el buit de Lamine. A més, Marc Bernal ha rebut l’alta mèdica després d’un llarg any de recuperació per una greu lesió de genoll i començarà des de la banqueta, una notícia que reforça el fons d’armari del mediocampo.
Més enllà dels noms, el repte és tàctic: reduir la fragilitat arrere i recuperar agressivitat en la pressió rere pèrdua. El Johan Cruyff, per la seua proximitat al camp i l’aforament contingut, pot facilitar la comunicació de l’equip i un ritme més alt, però també estreta el marge d’error. El canvi d’escenari es deu al fet que el club encara no disposa dels permisos per a reobrir el Spotify Camp Nou i l’Estadi Olímpic Lluís Companys va quedar descartat després d’un concert recent.
València es rearma per a competir
El València arriba amb ànim de revenja després d’encaixar el curs passat dos golejades enfront del Barça, un 7-1 en Lliga en Montjuïc i un 0-5 en Copa a Mestalla. Aquells colps s’han transformat en motivació interna per a competir millor, sense concessions. La visita, a més, té un component històric: serà la primera de l’equip a l’estadi Johan Cruyff, on pretén imposar orde defensiu i aprofitar les seues transicions.
Carlos Corberán recupera efectius. Gayà torna després de sanció i, excepte decisió d’última hora, Thierry Rendall està llest quasi un any després del seu trencament del lligament creuat anterior. Almeida i Ugrinic van superar molèsties i el tècnic podrà comptar per primera vegada amb el davanter argentí Lucas Beltrán. La idea passa per alternar defensa de quatre i de cinc segons la fase del partit, amb Luis Rioja ocupant el carril destre com ja va fer el curs anterior i Foulquier incrustant-se com tercer central al costat de Diakhaby i César Tárrega.
En atac, Danjuma part amb avantatge i l’acompanyant es decidirà entre Hugo Duro, Dani Raba o Largie Ramazani en funció del pla de partit. El gran desafiament està a trencar la ratxa negativa a domicili enfront del Barça: el València no guanya com a visitant des de la temporada 2015-16 i, des de llavors, suma set derrotes i dos empats. Amb un aforament més reduït de l’habitual i un context atípic, el partit convida als dos equips a gestionar millor els detalls: el Barça, per a assentar-se en la part alta; el València, per a confirmar la seua progressió i sumar en un camp nou per als dos.
