La tardor meteorològica, que comprén setembre, octubre i novembre, es perfila a Espanya més càlid de l’habitual i amb baixa probabilitat que resulte especialment plujós. L’escenari arriba després d’un estiu que ha batut rècords de calor, per la qual cosa l’anomalia tèrmica i la falta de precipitacions podrien prolongar-se en les pròximes setmanes.
Segons Aemet, el senyal de temperatures per damunt del normal domina en tot el país, amb una probabilitat del 60-70% en la Península i Balears, i del 50% a Canàries. En precipitació hi ha més incertesa, però els models apunten al fet que és poc probable una tardor especialment plujosa, sobretot en l’oest i centre peninsular i a Canàries. Això no exclou episodis de pluja localment intensos, però el balanç del trimestre tendiria a normal o per davall en àrees extenses.
L’estiu més càlid des de 1961
L’estiu de 2025 ha sigut el més calorós de la sèrie històrica iniciada en 1961. A l’Espanya peninsular la temperatura mitjana va aconseguir 24,2 graus, 2,1 per damunt de l’habitual. Supera per una dècima el rècord anterior de 2022 i queda sis dècimes per damunt de l’estiu de 2003, referència de calor extrema durant dècades. L’avaluació climàtica confirma una tendència clara: nou dels deu estius més càlids es concentren en el segle XXI, amb 2022 com el segon més càlid, 2023 el quart i 2024 el sèptim. Les temperatures de 2022 i 2025 són comparables a les quals els models situaven a mitjan segle, la qual cosa reforça l’evidència d’un calfament accelerat.
Les anomalies es van estendre per pràcticament tota la Península, amb valors extremadament alts excepte en el quadrant nord-est, on l’estiu va ser molt càlid. En els arxipèlags va predominar un ambient molt calorós. Les majors desviacions, per damunt de 3 graus respecte a la mitjana, es van concentrar a l’interior peninsular, amb especial incidència a Galícia i en els dos altiplans.
Per mesos, juny va marcar una fita: va ser el més càlid de tota la sèrie i el més anòmal registrat en qualsevol mes des de 1961, amb una desviació de 3,6 graus. Juliol va oferir un breu respir en la seua segona mitat, amb el final de mes més fresc des de 2011. Agost va tornar a ser extrem i va empatar amb 2024 com el més càlid de la seua sèrie. Va haver-hi breus episodis per davall del normal entre el 19 i el 26 de juliol i a la fi d’agost, quan es van registrar 5 graus en el Port de Navacerrada, però van ser episodis puntuals que no alteren el senyal dominant de calor.
Onades de calor, sequera estival i risc d’incendis
L’estiu va estar marcat per tres onades de calor: dos en la Península i Balears i una a Canàries, que van sumar 33 dies sota este fenomen, només per darrere dels 41 de 2022. La primera, entre el 18 de juny i el 4 de juliol, va destacar per la seua duració, 17 dies, i la seua extensió, amb 40 províncies afectades, la qual cosa la situa entre les més llargues i esteses des que hi ha registres. La segona, entre el 3 i el 18 d’agost, va ser una de les més severes: segona en intensitat i extensió, i quarta en duració, amb una anomalia de 4,2 graus, 42 províncies afectades i 16 dies. En eixe episodi es van aconseguir valors extrems com 45,8 graus a Jerez de la Frontera i 45,2 a Morón de la Frontera el 17 d’agost; Murcia va arribar a 45,1 i Alcantarilla a 45 el dia 18.
En precipitacions, l’estiu va ser sec a l’Espanya peninsular, amb una mitjana de 57 litres per metre quadrat, el 81% de l’habitual. Va ser el catorzé estiu més sec des de 1961 i el setè del segle XXI. Va haver-hi forts contrastos: Galícia, Astúries i el nord de Castella i Lleó van viure un estiu molt sec i fins i tot extremadament asseque a l’interior gallec, coincidint amb l’onada d’incendis d’agost. Per contra, el nord-est peninsular i àrees del centre i sud-est van registrar un estiu humit o molt humit, en punts fins i tot extremadament humit per tempestes intenses. A Canàries, malgrat que a l’estiu sol ploure poc, el caràcter va ser molt humit; a Balears el balanç va ser desigual, sec en l’oest i humit en l’est, amb un resultat global normal. Entre els episodis més destacats figuren els 59,6 litres per metre quadrat del 6 de juliol a Girona i els 57,6 del 12 de juliol a Castelló/Almassora, màxims en les seues sèries. Estes pluges concentrades il·lustren que pot haver-hi ruixats intensos sense que el trimestre deixe de ser deficitari en àmplies zones.
La combinació d’altes temperatures i escassetat de pluja va generar condicions molt favorables per a incendis forestals de grans dimensions a l’agost, amb risc extrem en bona part del nord-oest. Al juny, malgrat la calor, la humitat acumulada després d’una primavera molt plujosa va actuar com a fre, però eixa mateixa vegetació crescuda es va convertir després en combustible en assecar-se. De cara a la tardor, la Aemet crida a no baixar la guàrdia en el terç nord, on la temporada alta coincidix amb l’arribada de vents del sud molt ressecs que eleven les temperatures i deshidraten ràpidament el combustible fi. En els pròxims dies s’espera calor intensa per a l’època i, si no arriben pluges abundants, el risc molt alt d’incendis persistirà en algunes zones.
