Treballadors de la sanitat pública es van concentrar en centres sanitaris de diverses comunitats per a denunciar el tancament en fals de l’Estatut Marc del personal estatutari. Segons els convocants, el Ministeri de Sanitat pretén donar per conclosa la negociació sense incorporar les millores que reclamen per a actualitzar les condicions laborals i enfortir el funcionament del Sistema Nacional de Salut.
La protesta, impulsada per Satse, CCOO, UGT i CSIF i celebrada en hospitals i centres de salut amb el lema ‘Un estatut per a avançar’, arriba després de més de tres anys de reunions sense un acord de fons. Els sindicats sostenen que el text que planteja el Ministeri deixa fora assumptes considerats prioritaris per a prop d’un milió de professionals i, per extensió, per a la qualitat assistencial que reben els pacients.
Demandes clau dels sindicats
Els representants dels treballadors demanen una negociació real que arreplegue el reconeixement retributiu d’acord amb el nou model de classificació professional. En la pràctica, això suposaria alinear categories, funcions i salaris amb la realitat dels llocs, evitant greuges interns i facilitant carreres professionals més clares.
Exigixen també la generalització d’una jornada anual equivalent a 35 hores setmanals i el reconeixement del solape de jornada en els canvis de torn. La reducció efectiva de jornada es vincula a una millor conciliació i a la prevenció de l’esgotament després d’anys d’alta pressió assistencial, mentres que el solape retribuït permet assegurar que la transmissió d’informació entre torns no es faça a costa de temps no pagat, millorant la continuïtat de cures.
Una altra reivindicació central és l’accés a la jubilació voluntària, ja siga anticipada o parcial. Per a les plantilles, esta via serviria per a planificar el relleu generacional, reduir lesions i malalties associades a la nocturnitat i els torns rotatoris i, en paral·lel, obrir oportunitats d’incorporació per a professionals jóvens sense debilitar els equips.
Els sindicats afigen qüestions operatives com la regulació dels torns rodats i la nocturnitat, que acumulen càrregues específiques i requerixen compensacions i organització més predictible. Al seu juí, mantindre un estatut marc concebut en un altre context fa més de dues dècades impedix donar respostes àgils a estes situacions i genera desigualtats entre territoris i centres.
Mobilització escalonada si no hi ha avanços
Les organitzacions critiquen que el Ministeri vulga tancar el procés a través del Fòrum Marco per al Diàleg Social, un òrgan on se senten administracions i sindicats però sense capacitat legal de negociació. Ho definixen com un gest més simbòlic que efectiu i alerten que convertir-ho en el punt final suposaria un pas arrere després d’anys de treball.
Davant este escenari, les concentracions són només el primer pas d’un calendari de pressió que continuarà en les pròximes setmanes. Si no s’atenen les demandes, no descarten aturs parcials i una vaga general en la sanitat. Subratllen que el seu objectiu és actualitzar la norma bàsica que regix al personal estatutari perquè el futur text que es remeta al Congrés reflectisca la realitat del treball en els centres i responga a les necessitats de professionals i pacients.
