La Conselleria d’Emergències i Interior ha iniciat la coordinació amb els municipis més afectats per la riuada del 29 d’octubre de 2024 per a tancar un pla de suport preventiu davant episodis de preemergència per pluges amb avisos de nivell taronja o roig. L’objectiu és reforçar la vigilància en els punts de major risc, assegurar una actuació més ràpida quan s’activen les alertes i millorar la informació a la ciutadania abans i durant els temporals. La iniciativa naix després de les incidències registrades la passada tardor i es focalitza en els termes municipals que van acumular més afeccions.
Per a dissenyar el dispositiu, s’ha demanat als ajuntaments que identifiquen les zones més sensibles a inundacions, amb especial atenció a l’estat del clavegueram, els llits i els barrancs. Amb este inventari es prioritzaran recursos i tasques de manteniment i control, i es planificarà la presència preventiva d’equips en els trams on són més probables els taponaments, les embassades o els talls temporals de trànsit. La fotografia detallada d’estos punts permetrà anticipar tancaments preventius d’accessos, desviaments i reforços de drenatge on siga necessari.
Mapa de punts crítics
La informació recopilada servirà per a ultimar el pla en una pròxima reunió en la qual s’implicarà a tots els servicis i organismes amb capacitat de col·laborar. La intenció és que la resposta siga coordinada i homogènia entre administracions, de manera que l’alerta es traduïsca en accions concretes sobre el terreny i en missatges clars per als veïns de cada zona. També es contemplen accions de suport informatiu perquè els avisos arriben de manera comprensible i a temps.
El conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, va exposar estes línies de treball després d’una reunió telemàtica celebrada en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat amb representants municipals. A la cita van ser convocats els 32 municipis que van patir majors danys en les seues infraestructures per l’última dana i que van romandre més temps en la situació 2 de l’emergència, un escenari que exigix un seguiment constant i mitjans addicionals.
Valderrama va recordar que els ajuntaments disposen d’una guia de recomanacions per a la presa de decisions preventives davant fenòmens meteorològics adversos. Eixe document fixa criteris operatius i llindars d’actuació durant la fase de seguiment de la preemergència, la qual cosa facilita que els responsables municipals puguen decidir amb anticipació mesures proporcionades al nivell de risc quan es declaren les alertes taronja i roja.
Coordinació i formació
El pla busca recolzar als equips locals en moments crítics perquè les decisions s’adopten de manera àgil i coordinada. La previsió és que, amb els punts crítics clarament localitzats i els protocols afinats, es reduïsquen els temps de reacció i es minimitzen afeccions en servicis bàsics i mobilitat, així com l’**exposició de la població en àrees inundables**. La coordinació prèvia entre administracions evita duplicitats i optimitza els recursos disponibles quan l’episodi s’intensifica.
Les mesures es dirigixen a Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alzira, Benetússer, Beniparrell, Bugarra, Buñol, Catarroja, Cheste, Chiva, Gestalgar, Godelleta, L’Alcúdia, Llocnou de la Corona, Llombai, Massanassa, Montroi, Paiporta, Pedralba, Picanya, Real, Riba-roja de Túria, Sedaví, Sot de Chera, Torrent, Utiel i Xirivella, municipis especialment exposats pels danys patits i pel temps que van romandre sota mesures d’emergència.
Esta reunió s’emmarca en una línia de treball continuada. En el matí de la mateixa jornada es va celebrar la tercera sessió informativa d’àmbit local sobre el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions, dirigida a municipis de les tres províncies, per a afermar procediments, aclarir rols i compartir aprenentatges després de la riuada. Estes jornades complementen la planificació del dispositiu i servixen per a actualitzar criteris a partir de l’experiència recent.
