Espanya ha passat de ser principalment un país de trànsit a consolidar-se com a destí per als qui migren, impulsat pel creixement econòmic, les oportunitats d’ocupació, l’estabilitat institucional i una percepció de major seguretat. És la tesi defesa per la Secretaria d’Estat de Migracions, que atribuïx el canvi a factors estructurals i no a un suposat efecte anomenada.
En la inauguració d’un seminari internacional sobre migracions organitzat per Casa Mediterrani, Pilar Cancela va subratllar que, encara que algunes persones que arriben a les costes aspiren a continuar la seua ruta cap a altres països de la UE, la tendència és clara: Espanya ja no és un pas intermedi, sinó un destí. Va rebutjar els relats que culpen a l’anomenat ‘govern sanchista’ i va assenyalar que la clau està en una economia que crea ocupació i en un entorn d’estabilitat i seguretat que resulta atractiu per a desenrotllar un projecte vital.
Espanya, de trànsit a destí
Cancel·la va apuntar que qui es mou amb la seua família i afronta travessies de risc ho fa perquè identifica un lloc on la seua vida pot encaixar i progressar. Eixa elecció, va sostindre, explica el canvi de patró migratori més que qualsevol factor conjuntural.
La responsable de Migracions va defendre a més que el programa espanyol d’ajuda humanitària és ‘únic a Europa’ i es guia per una política basada en drets humans: l’objectiu és que ningú quede desatés després d’un desembarcament. Esta atenció s’articula en paral·lel als procediments d’identificació, acolliment i, quan procedix, regularització, en funció de les circumstàncies de cada persona. L’enfocament perseguix combinar orde i humanitat, evitant que situacions d’alta visibilitat mediàtica es traduïsquen en abandó.
Per a desmuntar discursos alarmistes, Cancel·la va recordar que aproximadament el 96% de les arribades es produïx per vies regulars i normalitzades. Menys del 5% correspon a entrades en piragües o pasteres, encara que estes imatges, pel seu impacte, acaparen la conversa pública i alimenten missatges senzills que parlen de ‘invasions’ o d’amenaces a la seguretat, especialment a la de les dones, malgrat que no descriuen el gruix del fenomen.
Repte demogràfic i aportació migrant
El canvi també s’entén a la llum del mercat laboral: en els pròxims anys es jubilaran 3,5 milions de treballadors i la població migrant ja aporta al voltant del 10% a la Seguretat Social, utilitzant, segons dades oficials, un 40% menys de servicis públics que els nascuts al país. Esta combinació reforça la idea que la migració contribuïx a la sostenibilitat del sistema i a cobrir vacants en sectors dinàmics.
En l’últim quart de segle, Espanya ha passat de d’un a set milions de persones immigrants, una transformació social que exigix afinar polítiques d’integració. Cancel·la va insistir en la importància d’atendre les segones i terceres generacions per a garantir igualtat d’oportunitats i cohesió: educació, ocupació i convivència són claus perquè la diversitat es traduïsca en inclusió efectiva.
La mirada s’estén al veïnatge: ‘Europa no pot obviar la realitat africana’.
Àfrica, molt afectada pel canvi climàtic i per episodis d’inestabilitat institucional, és alhora una gran oportunitat per la seua població jove i el seu potencial de desenrotllament. La proposta passa per relacions horitzontals i de cooperació que permeten construir prosperitat compartida i obrir canals segurs i ordenats de mobilitat.
Des de Casa Mediterrani, el seu director, Andrés Perelló, va recordar que la migració és un moviment humà ancestral al Mediterrani, no un problema en si mateix. La clau, va defendre, està a gestionar-la amb visió de llarg termini, dades a la mà i un enfocament de drets, evitant estigmatitzacions que distorsionen la realitat i dificulten solucions efectives.