La retirada i desmuntatge de set parades en el Mercat Central de València, prevista per a ampliar l’espai del Central Bar de Ricard Camarena, està deixant al descobert elements patrimonials que romanien ocults sota reformes posteriors. Entre les troballes destaquen trams de reixeria, el paviment original de mosaic Nolla i peces de mobiliari conservades en la seua integritat.
La intervenció es desenrotlla amb supervisió de personal especialista en arqueologia, ja que l’edifici està catalogat com a Bé d’Interés Cultural amb categoria de Monument. El treball per fases i l’eliminació de capes afegides permeten documentar les diferents estratigrafies del mercat i entendre com es va transformar la seua distribució amb el pas del temps.
Mosaic Nolla i reixeria original
Sota un paviment col·locat amb posterioritat ha aparegut el sòl original de mosaic Nolla, un ferm realitzat amb baldosines hexagonals de diferents colors i patrons que aporta una lectura molt precisa dels acabats de la primera etapa de l’edifici. Este tipus de revestiment, hui ocult en part, ajuda a reconstruir recorreguts i àrees de trànsit del mercat primitiu.
També s’han recuperat elements de la reixeria original: pilastres ornamentadas amb motius florals, reixetes que separaven els llocs i rematades corbes de forja que coronen el conjunt. Es conserven fins i tot els suports en els quals s’allotjaven els números dels llocs, una pista útil per a deduir l’organització dels espais comercials en la seua configuració inicial.
Entre les peces més singulars figura una taula de marbre completa amb la seua bancada i un calaix, que manté el número 192 llaurat en el cant de la pedra. Este detall apunta a un sistema de numeració i control propi de l’època i reforça el valor testimonial de la peça. A més, ha aflorat un element de forja de caràcter ornamental que formava part del llenguatge decoratiu del recinte.
El regidor de Comerç i Mercats, Santiago Ballester, subratlla que el Mercat Central és un dels edificis més emblemàtics de València i que els elements trobats es conservaran i es posaran en valor perquè la ciutadania puga apreciar-los. Amb eixe objectiu, els tècnics avaluen el seu estat de conservació, la seua neteja i les possibles solucions de restauració i integració, la qual cosa pot modular el calendari d’obra sense alterar la seua finalitat.
Un edifici emblemàtic de València
El Mercat Central de València data de 1928, encara que va ser projectat en 1914 pels arquitectes Alejandro Soler March i Francisco Guardia Viari. Les obres van començar en 1910 i van concloure en 1928 sota la direcció d’Enrique Viedma, un procés dilatat que explica la coexistència de solucions constructives de diferents etapes.
La planta de l’edifici s’adapta a la forma de la parcel·la, de més de 8.000 metres quadrats, i compta amb cobertes en forma de cúpules i sostrades inclinades que faciliten la ventilació i la il·luminació natural dels espais de venda.
La seua gran armadura de ferro remet a les grans arquitectures industrials, com les de l’estació del Nord o el mercat de Colón. Els murs perimetrals, més de tancament que de càrrega, incorporen sòcols ceràmics policroms en la base i mallorquines metàl·liques en la part superior. La combinació de ferro, ceràmica i llum configura el caràcter de l’immoble i exigix que qualsevol intervenció mantinga un equilibri entre funcionalitat comercial i respecte patrimonial.
Les troballes actuals confirmen que sota capes afegides han sobreviscut materials i solucions originals d’alt valor. L’actuació obri la porta a reforçar el relat històric del mercat mentres s’actualitza la seua oferta comercial, de manera que la renovació no sols modernitze usos, sinó que faça més visible el patrimoni que distingix a este edifici.
