El Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha estimat parcialment una reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Conselleria de Sanitat i proposa indemnitzar amb 34.673 euros als dos fills d’un home que va morir després d’una infecció peritoneal derivada de la col·locació incorrecta d’una sonda de gastrostomía percutània (PEG) en un hospital públic valencià. Els informes incorporats a l’expedient apunten al fet que la mala posició de la sonda va permetre l’entrada d’aliment en la cavitat peritoneal, precipitant un desenllaç fatal.
La cronologia del cas arranca el 17 de gener de 2022, quan el pacient va acudir a urgències per dificultat per a engolir líquids i sòlids i mal de gola. Després de les proves inicials, va ser donat d’alta al no considerar-se un quadre greu. Amb l’empitjorament dels símptomes, va reingressar el 21 de gener i, tres dies després, se li va diagnosticar una neoplàsia laríngia. El 14 de febrer se li va col·locar una sonda PEG i va rebre l’alta l’endemà. Este tipus de dispositiu s’utilitza per a garantir la nutrició quan la deglució està compromesa, com ocorre en determinats tumors de laringe.
L’endemà de l’alta, el 15 de febrer, va tornar a urgències per dolor abdominal que empitjorava amb la ingesta. Després de diverses proves, es va concloure que la sonda funcionava correctament. El 16 de febrer va tornar de nou després de patir tres síncopes, però no es va practicar cap intervenció. El 30 de maig de 2022 el pacient va morir. Un any després, la família va presentar una reclamació per falta de diligència i va sol·licitar 76.780,72 euros; el CJC l’ha estimada de manera parcial.
Fallades en l’assistència i diagnòstic
Un informe mèdic-pericial incorporat a l’expedient conclou que la defunció es va deure a una fallida hepàtica secundària a una infecció peritoneal causada per l’arribada d’aliment a eixa cavitat, conseqüència de la mala posició de la sonda. El perit subratlla que, quan el pacient va acudir amb dolor abdominal, degué indicar-se una prova d’imatge més concloent —TAC o ecografia— en lloc d’una radiografia simple, la qual cosa hauria permés detectar la complicació a temps.
La Inspecció de Servicis Sanitaris també aprecia mal funcionament en l’assistència: des de la unitat d’endoscòpies, al febrer, no es va comprovar després del recanvi que la sonda estiguera correctament posicionada, quedant fora de la cavitat gàstrica. Eixe error va generar un quadre infecciós que, encara que va ser tractat, va impedir iniciar la quimioteràpia prevista per al carcinoma laringi i va produir una pèrdua d’oportunitat terapèutica.
Indemnització i abast del dictamen
A la vista d’estos elements, el CJC considera acreditada una actuació deficient per part de l’hospital públic que va assistir al pacient i aprecia pèrdua d’oportunitat, és a dir, un minvament de les opcions de tractament per no haver-se detectat i corregit a temps el problema. En conseqüència, proposa indemnitzar amb 34.673 euros als dos fills del mort.
El dictamen és consultiu, però marca el criteri perquè l’administració sanitària assumisca la seua responsabilitat patrimonial per funcionament anormal del servici. La resolució circumscriu el mal a la falta de verificació de la posició de la sonda i a la resposta insuficient davant signes de complicació, com el dolor postoperatori i les síncopes, que exigien proves més adequades i una actuació més diligent.
