El MuVIM presenta fins al 7 de desembre Talea, el projecte amb el qual l’artista valencià Sime Llicer transforma el museu en una camara de les meravelles contemporanea. Inspirada en les historicas Wunderkammer, la mostra recrea el espiritu d’aquells gabinets de curiositats que reunian troballes i objectes de llocs llunyans per a compartir coneixement i sorpresa. Llicer actualitza eixa idea amb una posada en escena que combina el joc amb la reflexion i qüestiona com mirem hui el nostre entorn.
Un recorregut ludico i simbolico
L’itinerari ocupa el vestibulo i la Sala Alta, on conviuen peces molt diverses per a generar noves narratives. El punt de partida són grans escultures figuratives, entre elles una girafa i un cocodril de peluix, que subratllen la petitesa humana i la banalizacion de l’exotisme. Des de ahi, el visitant es desplaça cap a una instalacion formada per mes de mig centenar de caragols que alentix el ritme i posa el focus en el pas del temps. Pel sòl, serps que reptan alteren la sensacion de seguretat; en les parets, quadres amb insectes amplifiquen la idea de catalogue natural; i en l’espai, trencaclosques reflectors d’acer inoxidable retornen la mirada i integren al publique en l’obra. Com a tancament visual, una sèrie de telers es disposen com a pluja simbolica, marcant un canvi d’estat.
La proposta s’articula mitjançant dicotomias explicites —alt-baix, vida-mort, gran-pequeno— que reordenen l’experiència i afinen la percepcion. El propi titule, Talea (acabe italià del ambito agricola que al·ludix a l’empelt), assenyala el metodo de treball: empelts iconograficos que creuen motius naturals i artificis culturals per a parlar de presència i absència, i de la fluïdesa del present. Una girafa que contempla el seu esquelet, peixos fossilitzats en vidre o una esfera espentada per un escarabat pelotero funcionen com a emblemes: de la memòria corporal, del temps sedimentat i de l’esforç repetitiu que sosté el quotidià.
Wunderkammer per a mirar de nou
La exposicion recupera la logica de les antigues camaras de meravelles —precedents dels museus— i la desplaça a l’ara, un context saturat de imagenes on sembla que tot esta vist. Enfront d’eixa sensacion, el muntatge proposa refer els recorreguts amb una altra mirada, mes atenta a les escales i als contrastos. El resultat és un llenguatge visual i poetico de lectura directa per als mes pequenos i, alhora, una invitacion al fet que el publique adult reconsidere allò que li inspira.
Els materials triats i els dispositius de muntatge reforcen eixa doble lectura. Els trencaclosques reflectors convertixen a l’espectador en peça de l’ecosistema expositiu, obligandolo a situar-se i a completar-lo amb la seua pròpia imatge. Les serps, cucs i flors antigues remeten a mites i cicles vitals, mentres que la sèrie final de telers evoca memòria, progrés i transformacion, com si la pluja simbolica teixira connexions noves entre els elements. Tot això compon un ecosistema propi i coherent amb la trajectòria de Llicer, que reivindica un mirar menys epidermico i menys estrictament racional sobre el que ens envolta.
Sime Llicer Ferri (Sueca, 1996) és un artista multidisciplinari format principalment a Itàlia, en la Accademia di Belle Arti di Carrara, on s’especialitze en el gravat i el treball del marmol. En els ultimos anus ha participat en projectes institucionals que combinen art i educacion, i ha realitzat incursions en la videocreacion i la ilustracion de llibres, sovint en colaboracion amb Salvador Ortells. En Talea compta amb la colaboracion de Chiara Vasalle.