La Generalitat ha retallat en 687 milions d’euros el seu dèficit en el primer semestre de 2025 respecte al mateix període de 2024. Segons càlculs homogeneïtzats a partir de la IGAE, el saldo negatiu entre gener i juny es va situar en 958,8 milions, el 0,61% del PIB regional, enfront dels 1.645,9 milions (1,13%) d’un any abans. La millora obeïx a l’impuls dels ingressos i a un control més estricte del gasto.
Si s’incorpora el gasto extraordinari associat a la DANA, xifrat en 660 milions, el dèficit ascendiria a 1.618,8 milions, un 1,04% del PIB. Es tracta d’un impacte puntual que no altera la tendència subjacent de reducció del desequilibri, que continua sent més favorable que en 2024.
La Conselleria d’Hisenda i Economia, dirigida per Ruth Merino, atribuïx l’avanç a dos palanques: més ingressos i contenció del gasto. Les dades homogeneïtzades de la Direcció General de Finançament, elaborats a partir de la informació de la IGAE, permeten comparar en termes equivalents i constatar una senda de sanejament.
Ingressos a l’alça i eficiència del gasto
Pel costat dels ingressos, la recaptació de tributs propis i cedits ha augmentat un 21% fins als 1.433 milions en el que va d’any. El dinamisme de l’economia ha millorat les bases imposables i el ritme de cobrament, de manera que la bretxa entre ingressos i gastos s’ha estret sense recórrer a ajustos abruptes. Este reforç de la recaptació contribuïx de manera directa a finançar els servicis públics essencials i a alleujar la pressió sobre la tresoreria.
En el gasto, el Consell manté mesures d’eficiència des de l’inici de la legislatura, revisant partides, prioritzant l’essencial i contenint compromisos no prioritaris. A més, la comparació interanual incorpora un efecte base: en 2024 el capítol I (personal) va créixer pels increments salarials pactats per als empleats públics. Eixe major escaló eleva el punt de partida i fa que la taxa d’avanç del gasto en 2025 siga més moderada.
Malgrat l’infrafinançament estructural, la Generalitat defén que la gestió responsable permet compatibilitzar la reducció del dèficit amb el reforç dels servicis públics. La rebaixa de 687 milions en el semestre se suma als 1.300 milions menys acumulats en els dos primers anys del Consell de Carlos Mazón, consolidant una trajectòria de sanejament i menors tensions sobre els comptes.
La consellera reclama de nou una reforma urgent del sistema de finançament autonòmic. Amb les dades de l’últim exercici liquidat, la diferència entre els habitants més ben finançats i els de la Comunitat Valenciana aconseguix els 1.098 euros per persona. Mentres no arribe eixa reforma, el Consell preveu mantindre les mesures d’eficiència del gasto i l’impuls a l’activitat per a garantir la sostenibilitat financera i la prestació dels servicis públics.
