Un gol matiner de André da Silva va donar a l’Elx un triomf d’enorme valor per 1-0 davant el Real Oviedo i va prolongar el seu retorn invicte a Primera. La trobada, entre dos acabats d’ascendir, va quedar marcat per la pegada inicial de l’equip il·licità i per una reacció visitant que es va activar massa tard com per a rescatar punts fora de casa.
Una arrancada decidida de l’Elx
El xoc va obrir amb un esglai local: una mala cessió de Rafa Mir va deixar a Salomó Rondón només, però el davanter va creuar en excés amb tot a favor. L’avís va esperonar a l’Elx, que es va abalançar sobre l’àrea asturiana amb Rodrigo Mendoza com a fil conductor i va acumular arribades i centres que van desordenar la defensa carbayona.
En ple setge, Germán Valera va guanyar línia de fons i va servir al segon pal perquè André da Silva espentara a la xarxa i firmara el 1-0 en el minut 8. Després d’un quart d’hora pletòric, els de Eder Sarabia van reduir marxes i van cedir una mica d’iniciativa, encara que l’Oviedo a penes va aconseguir profunditat. Hassan va ser l’únic capaç de trencar el guió amb conduccions incisives, però sense rematada.
El tram final del primer temps va retornar l’impuls a l’Elx. Una pilota pentinada per Affengruber va obligar a Aaron a lluir-se per a evitar el 2-0. La sensació al descans va ser de domini il·licità: equip vertical, capaç de superar la pressió en la medul·lar i de generar ocasions suficients com per a haver sentenciat abans.
Cazorla canvia el to però el gol no arriba
La segona part va arrancar amb la mateixa tendència. Da Silva i Mir van disposar d’una doble ocasió que va desbaratar Aaron, i poc després una rematada de Mir, a centre de Josan, es va estavellar en el travesser amb el meta ja vençut. L’Elx va perdonar i va mantindre viu a un rival que necessitava claredat en els últims metres.
Paunovic va moure la banqueta amb Ilyas i, sobretot, amb Santi Cazorla, i l’Oviedo va guanyar pausa i criteri. Rondón va fregar l’empat després d’una descoordinació entre Affengruber i Iñaki Peña, però es va quedar sense angle per a definir. Ilyas va provar a dalt i Forés va trobar resposta segura del portera, que va sostindre als seus quan canviava la inèrcia del xoc.
La igualtat va semblar arribar a 13 minuts del final amb una miqueta de Forés, anul·lat per fora de joc en l’inici de l’acció. L’avís va activar les alarmes en el Martínez Valero i Sarabia va respondre refrescant la saga per a protegir el marcador. El tram final va ser d’esforç defensiu, amb un Oviedo ja deslligat però sense precisió per a concretar.
En la lectura del partit, Sarabia va subratllar que el seu equip va completar seixanta minuts de gran nivell i que va tractar de guardar la renda massa prompte, mentres que Paunovic va valorar l’acompliment dels seus com el millor a domicili fins a la data, encara que l’ansietat i alguns errors van impedir puntuar. El desenllaç confirma el mapa del dol: l’Elx va ser superior durant una hora i l’Oviedo va ser de menys a més, però la falta d’encert va pesar més que la reacció.
Detalls de tancament que també expliquen el resultat: la titularitat d’Iñaki Peña va aportar seguretat en l’eixida i en el joc aeri, clave quan l’equip va haver d’acovardir, i la societat ofensiva formada per Mir i Da Silva va tornar a marcar diferències. En una vesprada amb 27.235 aficionats i minut de silenci en els prolegòmens, l’Elx va defendre el seu avantatge amb ofici i l’Oviedo va marxar amb la sensació d’oportunitat perduda i la tasca pendent de sumar lluny de casa.
