Un gol matiner de André da Silva va bastar perquè l’Elx s’imposara al Real Oviedo en un duel entre acabats d’ascendir que va confirmar la inèrcia positiva de l’equip il·licità i el dur aprenentatge dels asturians lluny de casa (1-0). El punt va condicionar el partit des de l’inici i va obligar els visitants a remar contracorrent durant gran part de la trobada.
Gol matiner i domini local
L’Elx va portar la iniciativa en el còmput general, va interpretar millor els ritmes i va generar ocasions clares per a tancar el marcador. La falta d’encert en els últims metres, no obstant això, va mantindre viu el xoc i va donar peu a un tram final de sofriment. L’avantatge mínim va ser un recordatori que el partit seguia obert malgrat la superioritat local.
L’Oviedo va ser de menys a més. L’entrada de Santi Cazorla va aportar claredat i criteri en la circulació, i a partir d’ací els carbayones van trobar línies de passada i presència en camp rival. Van arribar a batre la porteria il·licitana, però el gol va ser anul·lat per fora de joc, una acció que va canviar l’ànim dels dos: va donar impuls als visitants i va encendre les alarmes en l’equip de casa.
En els minuts finals, l’Elx va reforçar el seu orde defensiu per a protegir el 1-0 i va buscar sentenciar a la contra, mentres L’Oviedo assumia més riscos per a estirar el camp. El marcador no es va moure. La victòria reforça l’inici invicte del conjunt il·licità en el seu retorn a Primera i afig confiança a un bloc que, malgrat la falta de pegada per a sentenciar, demostra solidesa competitiva. Per a l’Oviedo, la millora tardana i el punt anul·lat confirmen sensacions mixtes: creixement amb el pas dels minuts, però sense premi i amb l’assignatura pendent de sumar com a visitant.
