Casademont Zaragoza es va proclamar campió de la Supercopa LF Endesa en derrotar 68-79 al València Basket a Osca. El conjunt aragonés va manar des del salt inicial, va construir avantatges primerencs i va sostindre el ritme amb una defensa agressiva i domini del rebot. El València va ser a remolc, va encadenar acostaments a ràfegues, però mai va trobar continuïtat ni recursos per a invertir el marcador.
Avantatge des de l’arrancada
El xoc va arrancar a un ritme alt que va afavorir a Saragossa, més determinant en les penetracions i en l’atac al cércol. La zona plantejada per València va deixar espais que les aragoneses van atacar amb decisió, i el canvi a individual no va corregir les clivelles. El primer quart es va tancar amb 20-26, símptoma de la claredat d’idees del vencedor i dels dubtes defensius del rival.
En el segon període, Casademont va estirar la renda fins als deu punts (23-33). La resposta taronja va reduir la diferència a la mitat, la qual cosa va portar a Carlos Cantero a demanar temps mort. La reacció no va ser immediata, però Saragossa es va recompondre des del rebot i va tornar a obrir bretxa. El tram es va jugar a ratxes, amb més faltes acumulades en el bàndol aragonés que podien condicionar la segona part, encara que el descans va arribar amb avantatge visitant: 38-43.
Control després del descans
Després de la represa, el guió es va mantindre: Saragossa va tornar als deu d’avantatge (41-51) i el València va fer la goma sense consolidar la seua escalada. Cada intent d’empenyiment local va xocar amb la solidesa arrere de Casademont i amb la seua capacitat per a seleccionar tirs i tancar la pintura.
L’últim quart va arrancar amb dotze punts de matalàs per a Saragossa, una renda que va administrar amb un marcatge individual eficaç i una execució sòbria en els dos cércols. València no va trobar la fórmula per a canviar la inèrcia i el triomf se’n va anar a Saragossa, que es va prendre la revenja de la final de 2024 i va col·locar en les seues vitrines la primera Supercopa de la seua història.
Les claus van estar en el rebot i en la constància en defensa. En atac, van destacar Gueye amb 17 punts i Helena Pueyo amb 15, triada millor jugadora del torneig, a més de l’aportació interior de Hempe amb 14. Al València, Addlekaler (14), Atkinson (13), Romero (11) i Fam (11) van portar el pes anotador, però la falta de continuïtat i el desencert davant els ajustos defensius van limitar la seua producció. Va haver-hi una eliminació per personals en el minut 33.
El títol es va resoldre davant 3.500 aficionats en el Palau dels Esports d’Osca, amb majoria aragonesa en la graderia, un context que va reforçar l’impuls de Casademont en els moments clau.