València Basket es va imposar 94-98 al Reial Madrid en el Martín Carpena i va alçar la seua segona Supercopa Endesa després d’una final trepidant, de ritme alt i continus canvis d’avantatge. La maduresa en els minuts de major pressió, el control del rebot davant un rival poderós sota el cércol i l’aparició dels seus referents en els moments calents van inclinar la balança. Sergio De Larrea va firmar 21 punts i va ser triat MVP, acompanyat pels 17 de Kameron Taylor, claus per a tancar el primer títol oficial de la temporada.
La trobada va nàixer igualat i amb encert per dins i per fora. València va atacar amb criteri, va cuidar la circulació i va aparellar la batalla del rebot, imprescindible enfront d’un Reial Madrid que havia viscut del domini sota taulers en la semifinal. Un robatori i canastra de De Larrea va canviar la inèrcia i va obligar a Sergio Scariolo a parar el joc. Més tard, amb 34-40, el tècnic va tornar a demanar temps per a frenar la sagnia, però el tram final abans de l’intermedi va ser taronja: Omari Moore va encadenar accions d’alta eficàcia i l’avantatge al descans va ser 44-51.
Les rotacions també van marcar el guió. El Madrid va deixar fora a Chima Okeke i va introduir a Trey Lyles, que va debutar amb minuts solvents. En el costat valencianista, Neal Sako va arribar a temps per a reforçar la pintura malgrat les baixes de pes de Jean Montero, Xabi López-Arostegui i Yankuba Avenc. Eixes peces van ajustar els aparellaments interiors i van donar aire a Pedro Martínez per a sostindre la intensitat.
La reacció blanca i el desenllaç
Després del descans va emergir Mario Hezonja, màxim anotador madridista amb 19, i el conjunt blanc va millorar la seua fluïdesa per a donar-li la volta al marcador fins al 59-55. Per primera vegada, València va patir i va haver de detindre el xoc amb 64-58. La resposta va ser immediata: indicacions des de la banqueta i execució en pista. De Larrea i Jaime Pradilla van liderar un parcial que va restablir la igualtat (69-69), ovacionats per un Carpena encés i amb gran suport al bloc taronja.
El tancament es va jugar al límit. El contacte en la zona va disparar els 2+1, les defenses van estrényer una marxa més i cada possessió va pesar com una llosa. Edy Tavares va ser eliminat per cinc faltes a 3.02 del final quan València manava per cinc. Des d’ací, els de Pedro Martínez van gestionar millor els nervis, van castigar des del tir lliure per la prima i van aprofitar els errors blancs en llançaments clau. Un triple de Llull va donar oxigen al Madrid per moments, però no va bastar per a frenar l’últim arreón visitant, culminat amb un parcial guanyador a l’habitació definitiva (29 punts taronja per 25 blancs).
Més enllà de les dos figures assenyalades, el triomf es va consolidar en un bloc recognoscible. Moore va aportar 10 amb un tram decisiu abans del descans, Steven Reuvers va arribar a 12, Pradilla va sumar 9 i Sako va oferir treball en dos cércols. Al Madrid, Facundo Campazzo va tirar de l’equip fins als 18, mentres que Lyles va deixar sensacions prometedores en la seua estrena i Sergi Llull va connectar moments d’inspiració exterior. La suma de xicotets detalls —rebote controlat, pèrdues minimitzades i execució en estàtic— va explicar que l’intercanvi final caiguera del costat valencià.
Un títol amb pes en el palmarés
Amb esta victòria, València Basket suma la seua segona Supercopa Endesa després de l’aconseguida en 2017. El Reial Madrid, que disputava la seua octava final consecutiva, veu frustrat l’intent d’alçar l’onzena, encara que continua liderant el palmarés amb 10, per davant del Barça (6) i Baskonia (4). La final va reunir 9.630 espectadors en el Martín Carpena, un marc que va elevar l’exigència i va subratllar la solidesa del projecte taronja, que arriba reforçat en l’arrancada de curs i coincidix amb la inauguració del Roig Arena.
De Larrea, de 19 anys, va subratllar que el guardó respon al treball diari i al suport del club. Va assenyalar que la seua evolució continua oberta i va deixar un missatge d’ambició: ‘això no per a‘. El base va simbolitzar el pas avant d’un equip que, sense fer soroll, va ser més precís quan el pols cremava.
