L’alerta roja per pluges en part de la Comunitat Valenciana va deixar a Aldaia una nit en blanc. L’alcalde, Guillermo Luján, i nombrosos veïns admeten que el xàfec, que els va retornar a la ment la DANA del 29 d’octubre, va disparar la por a noves inundacions. Segons el propi regidor, en mitja hora es van arreplegar 57 litres per metre quadrat i el dic de contenció de l’entorn de la trencada de Bonaire va arribar a desbordar, un senyal que en el municipi usen com a termòmetre de l’evolució de les tempestes.
La seqüència va arrancar amb una tempesta eixordadora i un tram de més de mitja hora de màxima intensitat. Eixe pic de precipitació, unit a l’impacte sonor, va generar pànic entre els residents i va posar a prova la capacitat dels sistemes de drenatge, que se saturen amb descàrregues tan concentrades.
Des de primera hora, els equips municipals es van bolcar a netejar i buidar llits i reixetes per a canalitzar l’aigua el més ràpid possible i recuperar capacitat de gestió. Luján subratlla que les noves comportes instal·lades la setmana passada han funcionat per a este episodi, encara que la preocupació persistix si arriba més aigua de la part alta de la conca.
Un municipi en tensió després de la DANA
Aldaia arrossega episodis d’inundacions des de fa quatre dècades perquè el barranc desemboca a cota zero. Eixa configuració obliga a activar el sistema de comportes tres o quatre vegades a l’any per a evitar retorns d’aigua. Les actuals són noves, després que la DANA arrasara les anteriors, i l’Ajuntament —com també van fer els seus antecessors de diferents signes— reclama des de fa 40 anys obres estructurals que mitiguen l’impacte de cada temporal.
L’impacte emocional també pes. Clotilde Guerrero, veïna que va perdre la seua casa en la DANA, va passar la nit d’un costat a un altre en la seua vivenda recentment acabada, amb l’alerta roja encesa i el barranc a pocs metres. Diu que va recórrer a medicació per a calmar els nervis i que va reviure la por de perdre’l tot de nou.
Gloria Campos, pastissera que continua sense poder reobrir el seu negoci, es va mantindre desperta quasi fins a les tres de la matinada, pendent de la maquinària i de les obres pendents, davant el temor que l’aigua tornara a entrar un any després.
A casa d’Estela Seguí, que també va perdre la seua vivenda, l’alarma va deslligar una crisi de pànic en la família: la seua filla va arribar a desmaiar-se i ningú agafava el son. Recorden que aquell 29 d’octubre l’aigua va aconseguir fins a dos metres a la seua casa i en la de molts veïns, una escena que encara condiciona cada avís de temporal.
Amb el record tan recent i l’alerta activada, Aldaia roman en guàrdia. La prioritat immediata és continuar netejar i vigilant els punts crítics per a canalitzar l’aigua, mentres la solució de fons depén d’eixes obres llargament demandades per a reduir el risc de futures inundacions.