En el XX aniversari de la seua creació, la Unitat Militar d’Emergències (UME) mira al futur amb un missatge clar: la missió més complicada encara està per arribar. El seu cap, el tinent general Francisco Javier Marcos, sosté que la unitat està preparada per a un escenari marcat per l’emergència climàtica, amb catàstrofes més imprevistes, intenses i nocives, i advertix que eixa tendència obliga a anticipar-se i a reforçar la flexibilitat operativa.
Des que va assumir el comandament a l’agost de 2023, Marcos ha hagut de gestionar nombroses emergències. La més rellevant va ser la dana que va afectar a la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, el major desplegament de la UME i una intervenció d’extrema complexitat, prolongada durant mesos per a fer costat a milers de ciutadans i a les autoritats de protecció civil. La unitat ha analitzat en profunditat la seua actuació per a extraure lliçons i afinar procediments, amb el focus posat a reduir temps de resposta i coordinar millor els mitjans en escenaris canviants.
Emergències més imprevistes i simultànies
Segons el general, l’actual emergència climàtica està elevant l’exigència: els fenòmens adversos són més virulents, extensos i, a vegades, coincidixen en el temps. Esta simultaneïtat ha arribat a requerir el desplegament complet de la UME, mentres que la intensitat d’alguns episodis limita l’ocupació eficaç dels recursos convencionals. En la pràctica, això implica preposicionar capacitats, millorar la interoperabilitat amb servicis autonòmics i municipals, i mantindre equips llestos per a operar en entorns que canvien de manera ràpida.
Malgrat això, Marcos sosté que l’UME està preparada per als reptes actuals i els previsibles a curt termini perquè ja ha posat en marxa les accions necessàries. L’objectiu, resumix, és respondre a l’imprevist amb immediatesa i eficàcia. Per a aconseguir-ho, la unitat reforça de manera contínua la seua capacitat d’adaptació, entrena per a escenaris multirisc i ajusta els seus plans a partir de l’anàlisi de cada intervenció, amb especial atenció a la protecció de vides humanes, l’aspecte més crític de qualsevol emergència.
Tecnologia, drons i selecció de personal
Entre els projectes en marxa destaca la Unitat de Drons (UDRUME), amb plataformes capaces d’operar al mig aeri, terrestre i aquàtic. La iniciativa inclou un centre amb simuladors de realitat immersiva que repliquen emergències multirisc, la qual cosa permetrà dedicar més temps a la preparació, reduir costos, minimitzar el desgast del material i limitar l’exposició al risc. El pla avança en termini i preveu que la UDRUME estiga operativa a la fi de 2026, aportant un salt qualitatiu en consciència situacional i suport a les operacions.
Una altra línia prioritària és la integració de ferramentes d’intel·ligència artificial en els processos de presa de decisions. Estes capacitats facilitaran analitzar grans volums d’informació, comparar cursos d’acció i optimitzar l’ús de recursos en temps real, amb l’objectiu de guanyar eficiència sense comprometre la seguretat de les intervencions.
Marcos subratlla a més que les persones són el centre de la UME. Els 3.500 hòmens i dones de la unitat passen per un procés de selecció propi i rigorós orientat a identificar als més idonis, una de les claus dels resultats obtinguts. Amb un esforç constant d’evolució i millora i un nivell d’ambició alt en objectius i terminis, l’UME aspira a continuar liderant, des de la intervenció i amb un lideratge humil, la millora del sistema d’emergències a Espanya.
La conclusió del cap de la UME és tan senzilla com exigent: cada missió pot ser la més dura, i la següent potser ho és encara més. Per això el treball diari se centra en construir l’UME de demà per a no arribar tard al que el futur demande.
