La Sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha reconegut per primera vegada el dret d’una dona jubilada a cobrar en la seua pensió el complement per bretxa de gènere per la cura de la seua neta, a la qual va tindre durant anys en acolliment familiar permanent. La resolució revoca el criteri de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, avalat en primera instància per un jutjat social d’Elx, que havia denegat la sol·licitud.
Fonament de la decisió
El tribunal partix de la finalitat de l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social, que busca compensar l’impacte que, de manera general, té la cura dels fills en la carrera de cotització. Encara que la norma esmenta els fills o filles tinguts per la dona, la Sala entén que excloure a qui va assumir en la pràctica eixa cura en règim d’acolliment permanent desnaturalitza l’objectiu protector de la llei. En este cas, a més, l’àvia va optar per l’acolliment perquè el Codi Civil impedix l’adopció per part d’ascendents, de manera que no va poder formalitzar una filiació adoptiva malgrat assumir funcions parentals continuades.
La demandant ja tenia reconeguts dos complements per la cura dels seus dos fills i va sol·licitar un tercer per la neta al seu càrrec. L’INSS el va rebutjar al març de 2022 i un jutjat va confirmar eixa decisió dos anys després. Ara, el TSJCV corregix eixe criteri i reconeix el dret, en considerar que la situació d’acolliment permanent, sostinguda en el temps, ha d’equiparar-se a l’efecte del complement quan s’acredita una dedicació que incidix en la trajectòria professional i contributiva de la persona cuidadora.
La sentència subratlla que la dona es va ocupar de la seua neta des de 1995 fins a la seua jubilació en 2021, la qual cosa reflectix una atenció prolongada i ininterrompuda. Insistix que el complement no depén del fet biològic, sinó de la cura efectiva dels menors, ja siguen biològics o adoptats, i que en supòsits com este l’acolliment complix la mateixa funció protectora. També recorda el mandat de la Llei orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor, que obliga a reconéixer a la família acollidora els mateixos drets que a la resta d’unitats familiars, la qual cosa reforça la interpretació extensiva del precepte.
Abast i implicacions
La fallada pot obrir una via per a altres persones en situacions d’acolliment permanent que, per impediments legals, no van poder adoptar malgrat assumir la cura quotidiana de menors. En termes pràctics, el reconeixement d’un nou complement suposa un increment de la pensió contributiva de la sol·licitant, coherent amb la finalitat de corregir la bretxa de gènere derivada de les cures. No obstant això, la resolució no és definitiva: pot recórrer-se en cassació davant el Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina, que serà qui fixe, si és el cas, un criteri general sobre l’abast de l’article 60 en supòsits d’acolliment familiar.
